dimecres, 15 d’abril del 2009

CALAF

Nom del castell: Calaf
Data de construcció: segle XI
Municipi: Calaf
Comarca: Anoia
Altitud: 716 m
Coordenades: E 376135.5, N 4621543 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 30' 33.99'' Latitud: 41º 44' 3.126''(ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: dins el propi nucli urbà del poble de Calaf.

«Poc després del 1010, la regió de Calaf, que havia estat donada pel comte Borrell a la casa vescomtal de Cardona, fou adjudicada ara al bisbe Borrell i a l’Església de Vic, potser —diu Abadal— perquè els vescomtes no havien curat d’arranjar el terme». «Sabem — agrega Sobrequés— que l’any 1015 els bisbes donaren aquesta marca de la Segarra al levita Guillem, castellà de Mediona i Clariana. Es tractava d’una terra en part ja cultivada en la qual hi havia els tres puigs de Calaf, Calafell i Ferrera, i que a ponent s’estenia ‘fins a la vall del Gavar contra Espanya, però que d’ací endavant arribarà ajudant Déu fins al confí dels límits de les gents profanes sarraïnes’».
Amb el nom de levites eren designats els individus que tenien castell o castells en servei de l’Església, i que podien transmetre’ls àdhuc a un fill, que fos igualment servidor de l’Església.

La universitat de la vila d’Igualada elevà greuge, a les Corts de Perpinyà, el 1350, pel mercat atorgat a Calaf i per la imposició del vescomte de Cardona, «a les sues gens, sots pena del peu a perdre», que no vagin a la fira igualadina. «Castrum et locum de Calaf» entraren en el grup de localitats que formaren el comtat de Cardona, en ésser aquest erigit, pel rei Pere «el cerimoniós», el desembre del 1375. Segons el fogatjament del 1359 «Calaf: del comte de Cardona» comptava 63 focs i figurava dins la vegueria de Cervera. Ara la casa de Cardona era senyora de la vila de Calaf.

En temps de la guerra de la Generalitat contra Joan II, d’inici Calaf estigué al servei de la Terra. L’1 d’agost del 1462, els jurats de la vila dels Prats de Rei comunicaven a la Diputació sobre «la vila e castell de Calaf, la qual es molt avituallada de gra que mes de cinch milia quarteres de forments si troben e lo castell molt fort e defensivol, la qual vila es molt propinqua en aquesta vila». Calaf no anava d’acord, per tant, amb la política joanista; però calia no confiar-hi. El 28 de
febrer del 1465 tingué lloc, en els camps propers, l’anomenada, en ocasions, «batalla de Calaf», on s’abrivaren les armes dels dos reis, Pere i Joan II; comandaven l’exèrcit joanista l’infant Ferran (jove encara) i el comte de Prades, primogènit dels Cardona. La victòria assolida per les forces joanistes, entre els Prats de Rei i Calaf, ha estat qualificada de «sensacional »; hi caigueren presoners molts cavallers catalans, entre els quals el comte de Pallars.
El 1602, hi ha esment de «la capella del Castell»; en visites anteriors al 1630, sovint hom parla de l’església de Sant Pere del Castell.
En el segle XVII, Calaf, amb una població de 210 veïns, figurava llavors entre els batllius de la batllia de Torà.

El Diccionario... Madoz (V; Madrid, 1846) ofereix, entre altres, aquesta referència sobre Calaf: «...en el terreno más elevado y céntrico de Cataluña; le combaten todos los vientos; su clima es muy frío y propenso a nieblas y escarchas, aunque bastante sano. Tiene 5 puertas o entradas y sobre 100 casas... También existen vestigios del antiguo alcázar donde residió el juez árabe Calaf en el siglo XI ... En el término se hallan una torre no muy antigua, bien conservada, que fue antes molino de viento; el sitio nombrado Soler de Lladrús, en que hay 2 casas, y 1 pequeña iglesia, aneja de la parroquia, donde se celebra misa..., y en una altura hacia el O. un cast. unido con su torre. ...La primera vez que el nombre de Calaf suena en los historiadores es a principios del siglo XVIII con motivo de la guerra de Sucesión. En agosto de 1711 el general de los imperiales, Starhemberg... se colocó entre Copons y Rocas con el objeto de apoderarse de los lugares de S. Martín y de Calaf. El duque de Wandoma, su antagonista, tenia el mismo pensamiento. ...» Aqueixa acció fou guanyada pel duc de Vendóme.

Tot enregistrant que avui la torre conservada del castell és utilitzada per al servei d’aigua a la població, posem punt final amb l’interrogant d’aquest jutge àrab Calaf, car més trobem joc del topònim Calaf amb el veí topònim Calafell que, amb Ferrera, constituïen els tres puigs donats el 1015 al levita Guillem de Mediona.

Nota: escrit extret del Volum V de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1976.
Jordi Gironès i Vilardebò / abril de 2009

+ fotografies : CastellsCatalans/Calaf