Data de construcció: XII
Municipi: El Rourell
Comarca: Alt Camp
Altitud: 117 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 1.219011 N 41.223327
Com arribar-hi: procedents de Vallmoll, dins d’El Rourell, quan la carretera fa un tomb pronunciat a la dreta, hem de tombar a l’esquerra (carrer de Sant Jaume) on al final, a la dreta, aparcarem i al davant, tindrem el castell.
El Casal dels Marquesos de Vallgornera és un casal-palau protegit com a bé cultural d’interès nacional
Es un edifici aïllat de grans dimensions, situat en el nucli central del poble i popularment, és conegut amb el nom de «El Castell». És de planta quadrada i la seva estructura ha sofert modificacions al llarg del temps. L’element més remarcable de la façana és la porta central d’accés, d’arc de mig punt, amb dovelles regulars de pedra. S’hi veu clarament una doble arcada que marca una porta més antiga i una de més moderna. A la clau i als salmers hi ha tres escuts, un a la dovella central, que tanca l’arc amb un símbol amb forma d’A, i dos a les laterals, el de l’esquerra amb tres sols. Al de la dreta encara s’endevina la figura d’un arbre, que podria ser un roure, damunt d’un turó. A la part inferior de la façana, es conserven les antigues espitlleres. Als costats de la porta i als angles de l’edifici hi ha carreus de pedra regulars. Exteriorment, la construcció presenta una distribució irregular de les obertures que són de formes diverses: de mig punt, allindades i una finestra coronella de tipologia gòtica. La coberta és de teula. Aquest casal-palau té elements medievals, notables finestrals gòtics i dues torres incorporades. Va ser bastant modificat al segle XVIII.
Hi ha constància que el 26 de juny de 1158, l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort, amb consentiment del comte de Barcelona i de la família Aguiló, va donar a fundar el poble del Rourell a Berenguer de Molnells, el qual va renunciar a favor de l’orde del Temple.
El 19 de novembre de 1182, el prelat Berenguer de Vilademuls confirmà la cessió i els templers formaren aleshores una preceptoria subordinada a la comanda de Barberà. El primer castell fou bastit en aquestes dates i durant el segle XV consta que Castell del Rourell pertanyia al senyoriu de Plegamans. Posteriorment, existeix un document del 1600 sobre «Relación que se embia a su Majestad» on consta que el Rourell pertanyia a J. Castellarnau.
El 1703 Salvador de Baldric va comprar la senyoria del Rourell, i més endavant la seva família va heretar el títol de marquesos de Vallgornera. A partir de la família Baldric, per matrimonis successius, el títol de marquès i la senyoria del Rourell van passar als Rubinat i als Balle, els descendents dels quals són avui els propietaris del castell.
Hi ha constància que el 26 de juny de 1158, l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort, amb consentiment del comte de Barcelona i de la família Aguiló, va donar a fundar el poble del Rourell a Berenguer de Molnells, el qual va renunciar a favor de l’orde del Temple.
El 19 de novembre de 1182, el prelat Berenguer de Vilademuls confirmà la cessió i els templers formaren aleshores una preceptoria subordinada a la comanda de Barberà. El primer castell fou bastit en aquestes dates i durant el segle XV consta que Castell del Rourell pertanyia al senyoriu de Plegamans. Posteriorment, existeix un document del 1600 sobre «Relación que se embia a su Majestad» on consta que el Rourell pertanyia a J. Castellarnau.
El 1703 Salvador de Baldric va comprar la senyoria del Rourell, i més endavant la seva família va heretar el títol de marquesos de Vallgornera. A partir de la família Baldric, per matrimonis successius, el títol de marquès i la senyoria del Rourell van passar als Rubinat i als Balle, els descendents dels quals són avui els propietaris del castell.
Informació basada en el web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_dels_Marquesos_de_Vallgornera i en el Volum 3 d’Els Castells Catalans de Català i Roca, Pere (dir.).Rafael Dalmau Editor, 1992
Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Novembre de 2014
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rourell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada