Les Escaules

Nom del castell: Les Escaules
Data de construcció: segle XI
Municipi: Boadella i les Escaules
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 152 m

Coordenades: E 490266.5, N 4685396.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 52' 50.68'' Latitud: 42º 19' 8.060'' (GPS)

Com arribar-hi: Abans d’arribar al llogarret de Les Escaules, sense entrar-hi, cal prendre una desviació a l’esquerra per on ens cal continuar, aparcarem el vehicle aquí mateix. Ens enfilarem a peu per una carrer asfaltat, amb cases a banda i banda primer i després solament a l’esquerra, fins a arribar a un lloc on una cadena ens barra el pas, continuarem el camí  per una ampla pista de muntanya, sense asfaltar. Trobarem un trencall i continuarem per la dreta, passant pel costat d’una edificació/diposit pintada de color verd. Al cap d’uns 10 minuts de passejada, ja serà visible a la dreta, enmig dels arbres, la gegantina torre i després d’un altre petit trencall arribarem on hi ha les restes del castell.

El castell ocupa un cim rocós d’un turó de 235 metres que s’enlaira al sud-oest del poble. Des d’allí es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, i els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes al fons.

Les primeres referències al topònim Les Escales daten de l’any 1002, en una butlla del papa Silvestre II a favor de la Seu de Girona, on surt esmentada l’església de Sant Martí de les Escaules, al comtat de Besalú. Tot i que d’aquest castell no hi ha gaire informació, tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1123 quan Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, donà diversos castells en feu a Ponç Hug, comte d’Empúries, entre ells també els de Molins, Terrades i Boadella.

La funció d’aquest castell era la de vigilar la línia fronterera entre els comtats d’Empúries i Besalú, però les restes actuals són d’una obra medieval dels segles XIV-XV.

La fortalesa presenta una planta esquemàtica en què la torre cilíndrica és envoltada per un recinte murat. Aquesta torre, d’uns 10 metres d’alçada, era coronada per merlets dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia també quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte emmurallat presenta alguna sagetera. En el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.

Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Escaules
* Documentació en PDF: Les Escaules

Hortal

Nom del castell: Hortal o Ordal
Data de construcció: segle XI
Municipi: Llers
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 167 m

Coordenades: E 491652.5, N 4683555.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 53' 51.33'' Latitud: 42º 18' 8.412'' (GPS)

Com arribar-hi: seguir la carretera GI-510 de Llers a Terrades. Passat el Km.1 surt a la dreta una pista que ens acosta a aquest castell, situat una mica abans del torrent del Mas Carreres. La pista no és transitable per cotxes poc alts.

També conegut com castell d’Ordal, en el segle XI depenia dels senyors de Quermançó. Pel fet que Hortal es trobava al comtat de Besalú i Quermançó al comtat de Peralada, es va crear una convinença, on aquest castell estava infeudat als senyors empordanesos pels comtes de Besalú, a canvi de 100 unces d’or. Això queda demostrat en el fet que l’any 1099, Dalmau Berenguer de Quermançó lliurà aquest castell al comte Bernat II de Besalú; el mateix dia, el comte l’encomanà a Dalmau Berenguer de Quermançó.

En el segle XII aquest castell fou pres pel comte Ponç Hug I d’Empúries a Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer. Al segle XIII, surten anomenats els Hortal com a senyors d’aquest lloc. Tenen el cognom d’una família empordanesa, alguns membres de la qual foren enterrats a Peralada.

Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011

+ Fotografies: CastellsCatalans/Hortal

+ informació en PDF: Hortal

Llers

Nom del castell: Llers
Data de construcció: segle XII
Municipi: Llers
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 152 m

Coordenades: E 492817.0, N 4682815.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 54' 42.23'' Latitud: 42º 17' 44.47'' (GPS)

Com arribar-hi: el castell es troba situat dins del nucli del poble

Llers, plaça fronterera del comtat de Besalú enfront del d’Empúries, ha estat des de temps antics un lloc estratègic; a l’entorn del seu castell medieval, els altres onze castells que en depenien formaven una important xarxa defensiva.

Les primeres notícies documentals del lloc són del segle X (epístola de Benet VI confirmant les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, del 974, i les que són confirmades el 982, villa Lertio i villa Lercio); la parròquia de Sant Julià fou llegada pel comte Bernat Tallaferro el 1020 al monestir de Sant Pere de Besalú.

Des del segle XII, en documents relacionats amb la casa comtal de Besalú i després amb la de Barcelona, apareix el llinatge dels Llers.

Des de mitjan segle XV compartien la senyoria els vescomtes de Rocabertí i els Perellós-Fenollet-Torrelles-Lanuza, però el 1625 el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí recuperà el domini total de la baronia, que mantingueren els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim.

Els Rocabertí cediren al segle XVIII una bona part de les terres ermes a la gent del poble; hom les artigà i es plantaren vinyes i oliveres; amb les pedres dels erms es feren les tanques i les característiques barraques amb

pedra seca i volta cupular i portes d’arc de mig punt, interessant mostra d’un tipus d’arquitectura popular d’arrel molt antiga. És conegut a tot l’Empordà el mite de les bruixes de Llers.

Extret de la web de l’Enciclopèdia Catalana: http://www.enciclopedia.cat/
Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Llers
+ informació en PDF: Llers

Gallifa

Nom del castell: Gallifa
Data de construcció: segle X
Municipi: Gallifa
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 633 m

Coordenades: E 426139.0, N 4615727.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 6' 40.84'' Latitud: 41º 41' 16.98'' (GPS)

Com arribar-hi: després de passar el nucli habitat de Gallifa cal seguir la carretera BP-1241 que du a Sant Llorenç Savall i ultrapassat el Km 6 es pren una pista que condueix al castell, ben visible de lluny estant.

El primer esment del castell apareix en un document del 999, data en què el comte de Barcelona tramet una venda al vicari Bonfill. Fou possessió comtal i l’origen del llinatge Gallifa, que es mantingué fins que després del 1115, quan Bernat Ramon de Gallifa féu testament, es va establir un condomini entre les famílies Gallifa-Maçanet i els Rocafort.

Al s. XIV el senyorejava la família Gassius, que en tenia el domini útil, però no el jurisdiccional, en poder del rei. L’any 1357, el rei Pere III va transferir la jurisdicció dels castells de Gallifa, Montmany i el Figueró a Ramon de Centelles. De la família Centelles va passar el 1551 a la família Girbau, que el va mantenir fins el 1596. Des d’aquest moment i durant tot el s. XVII va estar en mans de la família Taiadella; va tornar als Girbau al s. XVIII.

L’església apareix esmentada l’any 1060, però no és fins al 1078 en què ho fa com a parròquia. Hi ha notícies documentals de l’any 1670 d’obres de restauració o reconstrucció. L’any 1868, amb la  reorganització parroquial, perd la funció de parròquia i passa a dependre de Sant Sebastià de Montmajor.  L’any 1985 va ser consolidada i restaurada, i es va dedicar a la Mare de Déu de l’Ecologia.

L’església és un edifici senzill d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. L’alçada de l’edifici fa el doble del que és habitual, com correspon a una fortificació. Tan soIs té tres finestres obertes als murs oest i sud i a l’absis, totes d’arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d’entrada és al mur sud, i també en aquest mur s’alça el campanar, de paret i de dos ulls. En conjunt, aquesta construcció es pot situar entre els segles XI i XII.

De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó. Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions: la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials. Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa. Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos pisos oberts a l’interior del recinte: l’inferior és cobert per una volta de mig punt feta amb pedres disposades a plec de llibre. Els panys de la muralla són oberts per diverses espitlleres, distribuïdes regularment. L’aparell s’ha fet amb pedra de paredar de cares aplanades.

Nota: extret del volum El Vallès de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, octubre de 1999.

Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011


+ fotografies : CastellsCatalans/Gallifa
+ documentació en PDF : Gallifa

Plegamans

Nom del castell: Plegamans
Data de construcció: segle X
Municipi: Palau-solità i Plegamans
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 171m

Coordenades: E 431968.0, N 4604071.8 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 10' 57.74'' Latitud: 41º 35' 0.942'' (GPS)

Com arribar-hi: es troba a llevant de la població i ben a prop del nucli habitat.

En un document del cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès, del dia 29 de juny de l’any 965, trobem esmentat per primera vegada el nom de Plegamans. Es tracta d’una donació de terres al monestir feta per Deudat, Adulf, Oriola i Martí, successors de Silici.

La notícia més aclaridora sobre Plegamans i els seus límits la trobem en un document de l’any 990: al nord amb Coscolla (probable vil·la propera a can Falguera), fins el camí públic que va a Caldes; a orient amb Palaudàries per mitjà de la serra que passa per sobre la vil·la Rodal (avui, Vilarosal), a migdia amb Gallecs; i a occident amb el camí públic que trancorre pel pla cap a Caldes i prové de Ruvira (Boada).

Aquest és, doncs, el dibuix del primer Plegamans: un escampall de cases de pagès per la serra i les valls adjacents, segurament una primitiva església de la qual malauradament no tenim notícies i una torre, germen d’un castell incipient.

Les terres eren originàriament del comte, i la seva propietat dominical seria més tard, en temps del rei Jaume I, del monestir de Sant Cugat. La jurisdicció o senyoriu jurisdiccional seria lliurada a successius senyors o castlans que també disposarien d’unes terres directament de la seva propietat al voltant del castell. El primer senyor del que tenim constància amb seguretat, per jurisdicció del comte, és Guadall Gilabert de Plegamans (l’any 1122).

Entrat el segle XIV, concretament l’any 1371, consta que un tal Pere de Citrà compra la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-Solità. Al cap d’uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim incorpora a la Corona aquesta jurisdicció. A partir d’aquests esdeveniments ja no tornem a trobar als Plegamans com a posseïdors del castell.

L’any 1441, hi ha un canvi significatiu. Es produeix la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, un important mercader, que fou conseller de Barcelona. El rei Alfons V autoritzà al senyor de Plegamans a refer el castell i elevà la seva categoria convertint-lo en Castell Termenat.

En el cas de Plegamans, no sembla que es pugui parlar d’un feudalisme molt dur. El fet de dependre del monestir de Sant Cugat segurament va contribuir-hi. A més, a partir del segle XV, es van anar fent per part del monestir els establiments dels masos a favor dels seus cultivadors, cosa que comportava a la pràctica la seva propietat a canvi d’uns pagaments anyals, generalment en espècies.

Tornant als senyors, observem com a finals del segle XVI el castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes i, a través d’una sèrie de successius emparentaments, al Marquès de Sentmenat, que té registrada la Quadra a partir de segle XVII. Els anys trenta del segle XX, els Sentmenat es desprenen de les possessions a Plegamans.

L’edifici del castell i les seves terres van ser adquirits l’any 1931 pel senyor Joan Casajoana. Posteriorment va ser adquirit pel «Patronato Central de Nuestra Señora de la Merced para la redención de las Penas por el Trabajo» que finalment en passà la titularitat al Departament de Justícia de la Generalitat.

Nota: text de Tomàs Castells i Manent extret de la web: ww.fundaciofolchitorres.org/castell/historia.html

Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Plegamans

+ Documentació en PDF : Plegamans

Sentmenat

Nom del castell: Sentmenat
Data de construcció: segle XI
Municipi: Sentmenat
Comarca: Vallès Occidental
Altitud: 243 m

Coordenades: E 427833.0, N 4607828.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 7' 57.55'' Latitud: 41º 37' 1.421'' (GPS)

Com arribar-hi: es troba al nord de la població de Sentmenat i ben a prop del nucli habitat.

Edifici, en origen, defensiu de planta irregular, que ha estat transformat al llarg del temps en un edifici agrícola. L’edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d’un pati central. Actualment la planta baixa s’utilitza com a magatzem, la primera com a residencial i la segona com annexes.

La primera menció del castell és de l’any 1056, quan el tenia un tal Ramon Miró, però el 1083 ja figurava vinculat a la casa dels Montcada, amb tot, el llinatge dels Sentmenat com a castlants del castell no apareix fins a l’any 1173, quan Pere de Sentmenat deixa en herència al seu fill, Pere, la castlania de Sentmenat.

El 1243, els Sentmenat tenien plena potestat sobre el castell, però, sotmesos, encara, al domini dels Montcada. L’any 1237, els Montcada permuten uns masos de Sentmenat a canvi dels drets que el comanador de Sant Joan de Jerusalem tenia sobre el castell.

Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc i el 1691, en Joan de Sentmenat i de Toralla va obtenir el títol de marquès.

El castell és una construcció del segle XII, molt reformada entre els segles XIII i XIV, però és en les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII quan pren l’aspecte senyorial. Al segle XIX va ser transformat en pagesia perdent tota referència defensiva.

Nota: extret de la web de l’Ajuntament de Sentmenat: www.sentmenat.cat/

Jordi Gironès Vilardebò / Abril de 2011

+ Fotografies: CastellsCatalans/Sentmenat
+ documentació en PDF: Sentmenat

Clasquerí

Nom del castell: Clasquerí o Castellar

Data de construcció: segle XI

Municipi: Castellar del Vallès

Comarca: Vallès Occidental

Altitud: 286 m

Coordenades: E 423018.5, N 4606680.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 4' 30.07'' Latitud: 41º 36' 22.59'' (GPS)

Com arribar-hi: es troba a ponent de la població de Castellar del Vallès i a prop del nucli habitat.

El castell de Castellar, conegut també amb el nom de castell de Clasquerí o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del Ripoll en un turó envoltat arreu per barrancades que el fan de difícil accés.

El primer document que es coneix que parla del castell està datat l’any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al castrum kastellare, que no se sap ben bé si és el castell o la unitat territorial que ha donat lloc a Castellar.

El castell ha passat pel domini de la família dels Montcada, fins que fou primer cedit a Pere de Clasquerí (1310), i finalment comprat per Guerau de Clasquerí. L’actual propietari és descendent de la família Clasquerí, i els Meca i els Sentmenat, que s’hi emparentaren als segles XVI-XVII i XVII-XIX.

El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central, amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l’angle el tanquen. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. I també per les que es van fer a finals del segle XIX i inicis del XX.

Han quedat poques restes del seu origen altmedieval, entre les que es troben l’arc d’entrada de mig punt. Dins el conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d’una sola nau i estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l’exterior amb merlets petits i esglaonats. Té pintures del barceloní Pere Serafí (1548).

Nota: extret de la web www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2879

Jordi Gironès Vilardebò /Abril de 2011


+ fotografies: CastellCatalans/Clasquerí
+ informació en PDF: Clasquerí