Nom del castell: Vila-secaData de construcció: XII
Municipi: Vila-seca
Comarca: Tarragonès
Altitud: 45 m
Coordenades: E 1.147600 N 41.114703 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a tocar de l’estació de tren de Vila-Seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona), dins d’un extens terreny clos.
El lloc de Vila-seca (Villa sicca), fou infeudat al cavaller Ramon d’Olzina, entre el 1162 i 1168 per Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Agulló, tots tres senyors del Camp de Tarragona. Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en la escriptura de confirmació feta pel rei Pere el 1208 als fills de Ramon d’Olzina, cal suposar que el primer donatari degué bastir-hi un castell.
Al final del segle XIII, Vila-seca està dividida en dues jurisdiccions: Vila-seca del Comú, que ocupava el cor de la vila i pertanyia a la seu de Tarragona i Vila-seca de Solcina, nucli veí que depenia dels Olzina.
El 1520 tenien encara la jurisdicció els Saportella. El 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú comprà a Tadeu de Saportella el domini jurisdiccional de Vila-seca de Solcina amb el seu castell. El prelat féu unir les dues Vila-seques sota el nom de Vila-seca de Solcina.
El castell de Vila-seca de Solcina és un edifici singular que té poc a veure amb el que devia ser l’antic castell d’època romànica. A partir de la unió de les dues Vila-seques, els senyors abandonaren la fortalesa per tal de construir un habitatge més semblant a un palau, edificat al marge de la torre castell d’origen.
A la fi del segle XVII el castell va ser comprat a l’arquebisbe pel cònsol holandès Joan Kies Helmont que va transformar l’edifici en una casa rural d’estil holandès. Només se’n salvà la torre mestra. Però la transformació en l’actual palau neogòtic va ser duta a terme per Isidre de Sicart i Torrents, comte de Sicart, que l’havia adquirit l’any 1899 i encarregà el projecte a l’arquitecte Enric Fajó i Torras.
A la fi del segle XVII el castell va ser comprat a l’arquebisbe pel cònsol holandès Joan Kies Helmont que va transformar l’edifici en una casa rural d’estil holandès. Només se’n salvà la torre mestra. Però la transformació en l’actual palau neogòtic va ser duta a terme per Isidre de Sicart i Torrents, comte de Sicart, que l’havia adquirit l’any 1899 i encarregà el projecte a l’arquitecte Enric Fajó i Torras.
El resultat fou un edifici d’aspecte neomedieval, amb grans finestres a la planta noble, terrassa amb matacà i merlets i balcons en la torre angular. La primitiva torre de l’homenatge s’uní a la casa per un pas elevat. El primer pis es convertí en gran sala amb mirador neogòtic i la planta baixa es mantingué intacta.
Des de 2005 és propietat de l’Ajuntament de Vila-seca.
Extret de Catalunya Romànica, vol. XXI El Tarragonès El Baix Camp L’Alt Camp El Priorat La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 41. ISBN 84-412-2512-5.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Vila-seca
+ fotografies: CastellsCatalans/Vila-seca
+ informació en PDF: CastellsCatalans/Vila-seca
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada