Nom del castell: La Suda o Castell del Rei
Data de construcció: IX
Municipi: Lleida
Comarca: Segrià
Altitud: 236 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) E 0.626089 N 41.618558
Com arribar-hi: situat dins del nucli urbà de la ciutat de Lleida.
La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d’origen andalusí. És situada al turó de la Seu Vella. Després d’una important restauració que l’integrà en el Conjunt Monumental de la Seu Vella i Castell del Rei, el castell i el seu centre d’interpretació són visitables des de principis de 2011.
De l’estructura original, de l’època d’ocupació sarraïna, quasi no se’n conserva res. Durant l’època de domini comtal fou àmpliament reformada, sobretot en temps de Ramon Berenguer IV, de Jaume I, que segons consta en la seva «Crònica», i de Pere el Cerimoniós, que la remodelà tot reforçant-ne les torres de defensa i construinthi estances luxoses i una capella. De les edificacions d’aquesta època solament es conserven una ala de la fortalesa, formada per un cos allargat, amb unes torres de base rectangular i contraforts a la banda interior i a l’exterior. Pere el Cerimoniós hi féu bastir també la capella reial (volada el 1812). En temps de Felip V i durant bona part del segle XVIII, s’edificaren, dins de les concepcions de Vauban, quatre baluards i diferents fortificacions al voltant de l’antiga Suda, que atorgaren una nova fesomia al conjunt. Tot el recinte estava emmurallat i s’hi accedia per un pont llevadís que travessava un fossat. Tenia planta rectangular amb cossos al voltant d’un pati central i, al costat nord, una capella i un mirador. Únicament se’n conserva la part meridional, la més propera a la Seu. Té una façana articulada per tres torres amb espitlleres i obertures, i una nau amb volta de creueria.
La seva existència està documentada des de l’any 882, època e què Lleida era ocupada pels sarraïns. El van construir allà perquè dominava tota la plana de Lleida i era un excel·lent lloc de defensa. Entre els anys 1031 i 1036 va servir de refugi al destronat Hisham III, últim califa de Còrdova.
A partir de la conquesta cristiana, el castell de la Suda va ser seu d’alguns fets històrics remarcables. El 1150, probablement s’hi va celebrar el casament entre el comte Ramon Berenguer IV i Peronella, filla del rei Ramir d’Aragó. Aquesta unió va segellar l’entroncament de la casa d’Aragó amb el Casal de Barcelona. El 1214, en aquest castell, els nobles catalans i aragonesos van jurar fidelitat a l’infant Jaume, que es convertiria en el rei Jaume I. En el moment de màxima esplendor, el castell de la Suda va arribar a ser la residència lleidatana dels comtes de Barcelona.
En l’època de l’ocupació militar es destinà a polvorí; les voladures dels anys 1812 i 1936 la destruïren en gran part, quedant-ne només en peus la nau sud-est; la més antiga del conjunt.
En l’actualitat La Paeria de Lleida n’impulsà la restauració a finals del segle XX, mitjançant el Pla Especial del Turó, consistent en rehabilitar la nau fent-la visitable i ubicar-hi el Centre d’Interpretació del Castell del Rei. S’arranjà a més l’entorn per tal de facilitar-ne l’accés i es convertí l’espai antigament ocupat per les naus enderrocades en una terrassa on hom pot avui contemplar un magnífic paisatge tant de la ciutat com dels voltants de Lleida. S’arranjà així mateix el vessant nord del turó amb la creació del nou Parc de Santa Cecília, incloent un ascensor d’accés al castell. Així, el 26 de març de 2011 es va obrir al públic el nou espai restaurat; i amb ell la ciutat recuperava un espai oblidat.
Extret del web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Suda_de_Lleida
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Octubre de 2014
+ fotografies: CastellsCatalans/La Suda o Castell del Rei
+ informació en PDF: CastellsCatalans/La Suda o Castell del Rei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada