Nom del castell: La SudaData de construcció: X
Municipi: Tortosa
Comarca: Baix Ebre
Altitud: 49 m
Coordenades: E 0.523453 N 40.814973
(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: El castell de la Suda (o castell de Sant Joan)
s’erigeix al centre de la població de Tortosa, sobre
un turó elevat de planta allargada de 56 m
d’alçada d’ampli domini visual sobre la ciutat.
Aquest promontori és la prolongació de la serra
de Coll Redó, que tanca la comarca del Baix Ebre
pel costat est.
Sembla que el promontori on s’alça el castell fou
utilitzat ja en època romana, però foren els musulmans,
sota el califat d’Abd al-Rahman III, els
qui bastiren l’alcassaba o fortalesa. En la primera
meitat del segle XII, El genovès Caffaro, en el setge i presa de Tortosa,
explica com els musulmans es refugien en la fortalesa,
que ell anomena Suda.
Reconquerida la ciutat (1148), el castell apareix
en els documents del conveni per al repartiment
de Tortosa signats pel comte de Barcelona, Ramon
Berenguer IV i les forces aliades: El Comú de
Gènova, els Montcada i l’orde del Temple, establiren
una divisió especial del castell de la Suda,
la titularitat del qual sofrí constants alteracions
en els anys posteriors a la conquesta. Durant el segle XIII, la Suda afegí a les seves
funcions la de presó.
Fou allotjament oficial per a les corts itinerants
dels monarques catalanoaragonesos. Ho testimonia
el mateix Jaume I en el Libre dels Feyts. Des
del segle XIV i amb importants reformes i ampliacions
al segle XV es construí un palau reial
de gran anomenada, del qual, dissortadament, en
resten pocs elements.
El castell patí les conseqüències de la Guerra Civil
Catalana contra Joan II (1462-72), la Guerra
dels Segadors, la de Successió i les guerres carlines.
Durant aquests conflictes, les seves estructures
antigues foren greument afectades, però al
mateix temps, per tal de fer front a les escomeses,
es bastiren casernes noves i altres estructures
defensives; això féu que l’obra medieval restés
força emmascarada.
L’any 1972, el govern determinà convertir el castell
en parador nacional de turisme.
A causa de les variacions evolutives sofertes pel
castell al llarg de la seva història, és complex precisar el conjunt constructiu anterior al segle
XIV. La planta recorda la d’un vaixell i es creu que,
en general, no ha canviat massa des del seu bastiment;
la plataforma rocallosa on s’assenta en
condiciona la forma. Respon, per tant, a grans
trets, a l’original islàmic del segle X. La fesomia
original alternava torres defensives amb panys de
muralla emmerletats. Avui dia, el sector oest és el
que millor conserva l’equidistància i alternança
de torres i panys de muralla, propi del període
musulmà, si bé les torres foren reestructurades
posteriorment. Pel que fa a l’organització del
castell, s’ignora com era en època romana i medieval.
Les torres
A l’extrem SE hi ha la torre 1, dita de Túbal, en
referència a la llegenda de la fundació de Tortosa
pel mític personatge bíblic Túbal, nét de Noè. És
l’única de planta circular. L’aparell és de carreus
regulars disposats en fileres no gaire acurades i
travades amb morter. Pels materials trobats, no es
pot datar abans del segle XIV.
La torre 2 és de planta quadrada, amb base atalussada,
d’aspecte sòlid, feta amb carreus grans
ben treballats, disposats en fileres travades amb
morter. Les característiques tècniques són semblants
a les de les torres 5, 6 i 7.
La torre 3 és de planta pentagonal projectada
a l’exterior amb angle. Carreuada, amb carreus
encoixinats a la base. Podria correspondre a una
reforma dels segle XV o XVI.
La torre 4 sobresurt molt de la línia de muralla.
Els costats frontal i dret es corresponen amb les
torres 2,5,6 i 7 mentre que l’altre costat, amb un
gran arc adovellat cec, s’equipara molt més amb
les construccions del segle XVII.
La torre 5 sobresurt molt poc i respon a les característiques
generals esmentades. Entre la torre
5 i la torre 6, n’hi podria haver existit una altra.
No hi ha restes, però en un dibuix del 1563, sembla
representar-s’hi la torre que, per equidistància,
s’hi hauria bastit.
A partir de la torre 6, el recinte es desvia a l’interior
i, igual que la torre 7, guarda l’aspecte comú,
si bé amb remodelacions importants, d’èpoques
posteriors. El sector nord no té res a veure amb
la fisonomia descrita fins aquí. La fortificació és
més massissa, sense torres i correspon a la construcció del segle XVII, feta amb grans blocs, barrejats
amb reble i angles acurats. En un dibuix
anterior (mitjan XVI) hi ha torre de base quadrada
amb reforços entre les actuals torres 7 i 8.
Ja en el sector est hi ha la torre 8, de planta quadrada,
angles no carreuats i tot el parament amb
pedres no treballades, disposades en fileres. De la
torre 9 només en resta la part inferior, assentada
sobre el conglomerat, reforçat per una cobertura
de maçoneria que simula una base atalussada.
La torre 10, mutilada en els seus costats laterals,
seria pentagonal. La muralla col·lateral és de
construcció recent, posterior a 1989.
La torre 11, d’angle obert molt refet i retocat
amb escaires carreuats.
La torre 12, amb la construcció del parador de
turisme fou sobrealçada a fi d’imitar el que es
coneix com la torre de l’homenatge (o torre mestra).
A la base, però, s’aprecia una torre quadrada,
amb un aparell constructiu format per fileres
de pedres regulars. És una torre exempta, tancada
pels 4 costats i d’accés des de l’antic palau reial.
D’acord amb els dibuixos es tractaria d’una torre
de gran alçada que s’elevaria per damunt de les
altres i la seva funció ultrapassava la merament
defensiva ja que podria haver servit de residència.
Es considera una extrapolació superficial
identificar-la com a torre de l’homenatge.
Pel que respecta als trams emmurallats, coexisteixen
paraments diferents de maçoneria i sovint
s’intercalen fragments refets, testimoni de les
guerres. A la base del tancament del contrafort del sector nord hi ha una gran quantitat de carreus
reaprofitats i algunes fileres en disposició
d’opus spicatum.
Extret de: Castell de la Suda (o de Sant Joan).
Catalunya Romànica, vol XXVI. Tortosa i Les
Terres de l’Ebre La Llitera i el Baix Cinca. i Enciclopèdia Catalana, 1997, pàgines
114-117, isbn=84-412-2515-X
Elena Fàbregas & Jordi Gironès
Gener - 2016
+ fotografies: CastellsCatalans/La Suda
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada