Data de construcció: XIII-XVIII
Municipi: L’Ametlla de Mar
Comarca: Baix Ebre
Altitud: 7 m
Coordenades: E 0.832013 N 40.911372
(Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: seguint la N-340 procedent
d’Amposta i en direcció a Tarragona, cal prendre el
trencall que indica les Tres Cales, entre els Km 114 i
1115, es passa per sota l’autopista AP-7 i se segueixen
els indicadors del castell de Sant Jordi que hi ha
a mà esquerra.
El Castell de Sant Jordi d’Alfama és una fortalesa
de defensa construïda a la primera meitat del
segle XVIII a un dels caps de costa del golf de
Sant Jordi. Situat a la vora d’una antiga via romana, la primera
notícia documental que tenim sobre el lloc
data del segle XIII (1201), quan Pere I i Ramon
de Montcada cedeixen el lloc d’Alfama a Joan
d’Almenara, Martí de Vidal (sots-diaca) i als
seus germans i successors en l’Orde de Sant Jordi
d’Alfama. La condició era que aquells hi aixequessin
un convent i un hospital, en honor a Déu
i sant Jordi, depenent de l’església de Tortosa.
Aquest grup de religiosos s’organitzà en orde
militar, la de Sant Jordi d’Alfama, reconeguda
pel papa el 1373. El sentit de l’establiment estava
en relació amb l’interès per repoblar l’extensa
zona desèrtica que separava Tortosa de la resta
de Catalunya i per protegir la costa dels atacs
marítims de la pirateria. En funció d’això es van
concedir per part dels monarques diversos privilegis,
però els intents d’atreure nous pobladors
van resultar inútils.
El segle XIV sembla que va ser l’època de major
prosperitat de l’orde. Cap al 1400 l’orde de
Sant Jordi es va incorporar al de Santa Maria de Montesa, el qual a les darreries del mateix segle
va abandonar la fortalesa, que romangué sota la
jurisdicció de Tortosa. El lloc restà reduït a priorat.
Tanmateix, el 1575 i després d’un plet, l’orde
de Montesa recuperà el control del castell d’Alfama
i un any més tard era restaurat el priorat. El
1650, amb la Guerra dels Segadors, el lloc va ser
bombardejat i va quedar reduït a runes.
La reorganització de les defenses costaneres,
en els darrers temps del segle XVII i l’inici del
XVIII, va suposar la reedificació del conjunt,
segons l’anomenat mètode Vauban. Els carreus
de l’antiga fortalesa que no es van esberlar van
ser aprofitats per a construir l’actual fortalesa,
però en un altre emplaçament, una mica més a
l’interior. Aquest nou fortí marítim va ser edificat
entre 1732 i 1733 amb l’objectiu de vigilar
rutes marítimes, durant el regnat de Felip V de
Castella. Gran part de les restes actuals corresponen
a aquesta segona etapa constructiva. L’any
1985 es va realitzar una campanya de restauració
i conservació, subvencionada pel Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, consolidant-ne
alguns punts i netejant-ne l’interior.
Conjunt situat entre el coll de Balaguer i la desembocadura
de l’Ebre que constitueix un indret
de pas forçós, tant per a la via terrestre com per
a la via marítima. És format per les restes d’un
castell d’origen medieval i d’una fortalesa d’època
moderna. L’estat de conservació del castell és
de ruïna, donat que en algunes zones tan sols
resten fragments de la part baixa dels murs i en
d’altres tan sols les empremtes, que defineixen
la forma de la planta i denoten la poca consistència
de la fàbrica, feta de mamposteria. El mal estat d’aquest conjunt més antic es deu tant a la
destrucció soferta com al fet que se n’aprofitaren
les pedres per a construir el fortí del segle
XVIII que hi ha al costat. Les restes del castell
dibuixen una planta de forma trapezoïdal adaptada
al terreny. S’han conservat trams de muralla
en els costats sud, oest, i nord. Es pot veure una
part del mur corresponent a l’angle sudoest construït
amb grans blocs de pedra ben escairats que
arrenquen pràcticament des del nivell del mar i
que s’adossen a la roca en part conservada. A la
construcció medieval corresponen probablement
una malmesa torre i restes de naus interiors en els
nivells inferiors. Coneixem, però, l’estructura del
conjunt gràcies a una descripció de 1576. Era un
cos fortificat de planta quadrada, centrat per un
pati al voltant del qual es distribuïen el dormitori,
l’església i altres dependències típiques d’un
convent en un total de vuit sales. Se cita també
una torre a manera de talaia.
La fortalesa que hi ha al costat correspon a una
construcció dels segles XVII-XVIII tot seguint el
sistema de fortificació del francès Vauban, amb
un pati poligonal inferior voltat d’una rastellera
de torres, baluards i revellins. Es van aixecar dos
gruixuts murs paral·lels, units frontalment per un
altre en forma d’arc escarser, que protegien tota
una sèrie de torres i estances interiors organitzades al voltant del pati central. En el quart dels
murs se situava l’entrada, protegida per dues línies de mur avançades.
Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Gener 2016
+ fotografies: CastellsCatalans/Sant JordiAlfama
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada