Nom del castell: LloracData de construcció: XII
Municipi: Llorac
Comarca: Conca de Barberà
Altitud: 680 m
Coordenades: E 1.306025 N 41.555326 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat a l’oest de la població i ben a prop d’ella.
Castell de Llorac és un monument del municipi de Llorac (Conca de Barberà) declarat bé cultural d’interès nacional.
Les primeres notícies del lloc i el castell de Llorac són del segle XII quan era senyorejat per Guifré Bonfill. El seu nét l’any 1140 el traspassà, juntament amb l’església de Santa Maria de Llorac, a l’orde dels hospitalers que, segons Miret i Sans, degueren establir una de les seves cases al poble de Llorac.
Del llinatge dels Llorac es troba documentat un Pere de Laurach l’any 1181. L’any 1196, Gombau d’Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, apareix empenyorant les rendes del castell i vila als templers. L’any 1245 Marquesa de Guàrdia, filla de Ramon de Cervera i vídua de Guillem de Guardiolada professà com a religiosa de l’orde de l’Hospital rebent del capítol la casa de Cervera i els drets i rèdits de diversos castells, entre els quals el «castrum de Lorach». Al segle XIV, el lloc i el castell formaven part del patrimoni del rei, ja que Pere III el va vendre l’any 1342 a Francesc Alenyà juntament amb el lloc i castell de la Cirera per 12.000 sous. El 1361 el tenia Guiamó Alenya, senyor de Llorac i de Cirera en el fogatjament de 1365-70. A partir del segle XVI la vila de Llorac pertanyé a la família Guimerà que van mantenir el senyoriu fins a la fi de l’antic règim.
El castell del Llorac es troba en una elevació que hi ha al sud-oest del poble. De la construcció original només es conserva la façana nord i una part de les façanes est i oest. La façana meridional ha estat refeta. La coberta és a un sol vessant. El mur septentrional té una longitud de 19 m. i un gruix de 100 cm. És fet amb carreus petits, lleugerament escairats i col·locats en filades. És un aparell que es troba en moltes construccions de la Segarra. A la banda oest hi ha algunes espitlleres. El mur est ha estat parcialment refet. Sembla que la porta principal s’obria a peu plau en aquesta façana. La porta, ara tapiada, s’acabava en un arc de mig punt adovellat que ha desaparegut. El caire SE és en part original i refet a la part baixa. L’angle sud-oest és lleugerament agut. El mur sud, com ja s’ha dit, és totalment refet i les portes que s’hi obren són modernes. Aquesta fortificació s’assembla a una casa forta, del tipus força o sala. Es dataria vers els segles XII o XIII.
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Llorac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada