Data de construcció: XIV
Municipi: Begur
Comarca: Baix Empordà
Altitud: 79 m
Coordenades: E 3.176551 N 41.929275 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situades dins el nucli d’Esclanyà.
El castell d’Esclanyà és un antic castell del que resta una torre romànica incorporada a una masia, situat al nucli d’Esclanyà en el municipi de Begur (Baix Empordà). És conegut popularment com la Torre d’Esclanyà. Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El castell termenat està documentat el 1362, tot i que per les seves característiques constructives sabem que ha de ser molt més antic. En un document d’aquesta data surten esmentats els drets de pescar peixos i corall que tenien els homes del castell d’Esclanyà. tant a la mar del terme del castell com a la zona marítima que depenia del terme del castell de Begur. Pertanyia a la baronia de Begur que l’any 1309 fou donada per Jaume el Just a Bernat de Cruïlles i de Peratallada, amb motiu de la seva participació en la «Croada d’al-Mariyya». Aquesta baronia, amb el lloc i el castell d’Esclanyà, estigué en poder dels Cruïlles fins al 1604.
Actualment l’edifici serveix de masia i dependències agrícoles a les quals s’incorpora la torre romànica. Resta una gran torre de planta rectangular del segle XII, adossada a un edifici del segle XVIII. El parament és de carreus petits, escairats i afilerats, amb forats o encaixos per a bastides. Al costat nord hi ha escasses restes del coronament de merlets. A la façana de llevant hi destaca un matacà al qual dóna una obertura adovellada d’arc de mig punt. Al sud fou oberta a l’aparell romànic una finestra amb llinda datada el 1704. L’interior és dividit en tres plantes; les voltes de pedra morterada hi són força ben conservades. Al costat de ponent, a la part inferior de la torre, s’hi adossa un edifici del segle XVI-XVII, de dues plantes, construït probablement aprofitant restes de la fortalesa medieval. Posseeix algunes obertures amb llindes sobre mènsules. A la banda nord hi ha adossades a la torre algunes dependències agrícoles d’època molt més tardana.
Elena Fàbregas i Jordi Gironès /Gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada