Rocabruna

 Nom del castell: Rocabruna
Data de construcció: secle X
Municipi: Camprodon
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.000 m
Coordenades: E 2.453333 N 42.329326 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: situat molt a prop del lloc de Rocabruna a mig camí entre Camprodon i Beget.

El Castell de Rocabruna es troba situat al veïnat de Rocabruna, que forma part del terme municipal de Camprodon, entre el nucli urbà de Camprodon i el veïnat de Beget.

En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l’entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L’accés al castell és bastant difícil, ja que el turó es troba completament envoltat de bosc; tan sols és possible d’arribar-hi a través d’un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l’Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Molló - Beget.

Arquitectònicament, el castell de Rocabruna, mostra un conjunt notable de torres i murs. L’element que més destaca d’aquest conjunt del és la torre de l’homenatge, situada al límit de les muralles, de planta rectangular. Aquesta torre resta mig esberlada per un costat, però encara és possible d’advertir-hi algunes espitlleres. També s’aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependències que formaven part de la fortificació. Una part remarcable de l’edifici és un pany de paret amb una antiga porta. Aquest gran mur presenta un detall constructiu interessant com és l’opus spicatum. Existeixen altres restes del mur de pedra, de la capella de Sant Llorenç, i de a torre circular, molt deteriorada. 

El primer senyors del castell fou un tal Pere l’any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en la reconquesta de Barcelona en mans d’Almansor, després hi hagueren molts altres senyors fins que a principis del s. XVII el castell passà a la família Descatllar pel casament d’una germana de Pere Desbach amb un Descatllar.

Extret del web: ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocabruna
Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Rocabruna

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Rocabruna

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre Cavallera

Nom del castell: Torre Cavallera
Data de construcció: segle X
Municipi: Camprodon
Comarca: Ripollès
Altitud: 1.150 m
Coordenades: E 2.348967 N 42.297395 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: s’hi accedeix per una pista asfaltada des de la colònia Estabanell, dos quilòmetres abans d’entrar al nucli urbà de Camprodon.

La torre Cavallera està situada al veïnal de Cavallera al cim d’un turó, punt estratègic de la serra del mateix nom, des del qual es domina tota la vall del riu Ter fins a Sant Pau de Segúries. En aquest punt el riu Ter s’engorja bastant, per tant, el pas de persones, mercaderies, exèrcits es pot controlar millor.

La seva funció era quasi segurament la de defensar l’entrada meridional de Camprodon servint de punt de guaita i de torre de senyals; ajudava en aquesta funció el castell de Creixenturri, situat gairebé enfront.

El lloc de Cavallera es troba per primera vegada en la documentació del monestir de Sant Joan de les Abadesses d’una venda feta l’any 911 d’un alou situat a «Cavalera». 

A partir de 936-937 comença a documentar-se l’existència d’una fortalesa per donacions o vendes de la fortalesa i terme de Cavallera. No sembla, però, que la fortalesa depengués del monestir que, l’any 1328 en reclamà el domini enfront dels vescomtes de Bas, reclamació que no va reeixir doncs en dates posteriors s’explicita el domini per part del rei i els vescomtes de Bas. 

Els vescomtes degueren vendre els seus drets doncs en el fogatge de l’any 1358, consta que el domini del castell de Cavallera pertanyia a Pere Palomera i a Francesc de Casademunt els quals també alienaren els seus drets ja que en el fogatge de 1365-1370, té el domini Dalmau de Barcelona.

En endavant, les notícies sobre el domini del castell s’esvaeixen i només se sap, esporàdicament (principis del s XVII i principis del s XIX), que havien passat a la corona. Poc després d’aquest últim esment, les senyories jurisdiccionals s’aboleixen. El paper estratègic de la torre minva a partir del s XIV. 

Amb tot, s’hi poden veure diversos búnquers fets durant la guerra civil del 1936.

La torre Cavallera es de planta quadrada; els murs, a l’exterior tenen una longitud de 6,50 m. El gruix sobrepassa un metre. L’alçada és d’uns 11 m. Tenia un nivell inferior sense cap obertura i dos pisos superiors. La porta és situada al primer pis del mur nord-oriental, a uns 4 m de terra i s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. Les voltes que suportaven els dos trespols eren apuntades. La porta és composta per un arc de mig punt format per vuit dovelles ben treballades de mides diverses. Encara és ben visible la volta de canó que formava el primer sostre.

Pel que fa a la datació, la fortalesa és documentada el s X i la torre el s XII però la torre actual fou segurament construïda entre els segles XIII i XIV.

Extret de Viquipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Cavallera i de l’obra dels Castells Catalans de Rafael Dalmau.

Jordi Gironès / Octubre 2013

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Cavallera

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Torre Cavallera

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat