Data de construcció: XV-XIX
Municipi: Celrà
Comarca: Gironès
Altitud: 385 m
Coordenades: E 2.861982 N 42.006929 (Geogràfica - ETRS89)
Com arribar-hi: per accedir-hi cal prendre la carretera
GIV-6703 que va al santuari dels Àngels. Passat el
km.5 hi ha la Casa de les Figues, punt de referència
per agafar una pista que surt per l’esquerra de la carretera
i que ressegueix la carena sempre en direcció
nord fins a Sant Miquel, passant per les masies de ca
la Ferriola i can Mistaire Vell.
El castell de Sant Miquel conforma un conjunt
arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant
Miquel, a cavall dels municipis de Girona i Celrà
(el Gironès). La seva ubicació al cim permet el
control sobre grans extensions del territori. La
seva adscripció administrativa és controvertida
alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval,
moderna i contemporània sembla estar més
lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix
al principi de la transició democràtica espanyola
sembla produir-se un canvi d’adscripció en
favor de la capital comarcal, fet en disputa.
Aquest conjunt, envoltat per un fossat, inclou una
ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre
de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple
de la reutilització successiva d’aquest espai
al llarg del temps per raó de les necessitats canviants.
El cim de 385 m, està inclòs com un dels
100 cims de la FEEC.
m creu que ja hi havia una construcció fortificada
durant l’edat mitjana, de datació incerta, per
la presència de dues cisternes, una d’elles parcialment
destruïda per la construcció del fossat i la
presència d’un pany de mur amb restes de torre
semicircular associada. Aquests elements podrien
pertànyer a un edifici anterior a l’ermita, bastit
probablement amb finalitats militars i de vigilància,
la cronologia exacta del qual ens és desconeguda.
Tanmateix, els primers registres històrics
parlen d’aquest lloc a mitjans del segle xv per
l’inici de la construcció d’una ermita dedicada a
santa Maria i sant Miquel Arcàngel.
L’ermita té
una sola nau i l’absis és poligonal aprofitant el
basament de la torre circular prèvia. La nau fou
ampliada cap al segle XVIII. A l’exterior de l’ermita
hi havia un campanar d’espadanya al mig de
la nau i la coberta, inicialment d’arcs de maons,
fou substituïda per una volta de pedra. Es consideren
del mateix període les restes de les dues
cisternes quadrangulars i un pany de mur relacionat
amb el basament de la possible torre.
Torre telegràfica i murs del castell. Sembla que aquesta ermita va tenir ermitans entre
els segles XVI i XVIII, probablement de forma
continuada.
Tanmateix, durant la Guerra del
Francès el lloc fou ocupat per les tropes del Primer
Imperi Francès com a part de les operacions del
segon setge de Girona de 1808, L’agost d’aquell
any, el lloc fou atacat per forces de miquelets dirigides
per Joan Clarós, provinent del lloc proper
dels Àngels, foragitant les tropes que es retiraren
a Campdorà (combat del 16 d’agost).
De nou fou objecte d’apreciable atenció militar
durant les operacions preparatòries del setge de
Girona de 1809, quan unes cent unitats de tropes
del terç de Vic hagueren de retirar-se enfront
d’uns cinc-cents homes de l’exèrcit francès (9
de maig) que s’hi atrinxeraren. Les espitlleres
visibles avui en dia a l’absis i mur lateral, corresponen
a aquest període. Passada la Guerra del
Francès l’ermita sembla destruïda.
Torres de telegrafia òptica: El 1848 les restes de l’ermita de Sant Miquel van
ser aprofitades per bastir-hi dues torres de telegrafia
òptica. La torre de telègraf òptic, al costat
sud de l’ermita, és de planta quadrada amb basament
atalussat i presència de diverses espitlleres.
El conflicte de la Guerra dels Matiners (segona
carlinada, 1846-49), va posar en evidència la necessitat
del nou estat liberal de tenir una xarxa de
comunicació ràpida i segura per a controlar un
país revoltat i convuls. S’instal·là sobre les ruïnes de l’absis de l’ermita una torre de la línia militar
de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa.
A més, al costat, també s’hi construí una torre
de nova planta corresponent a la línia civil de la
telegrafia òptica. Aquesta torre era de planta quadrada
i tenia una entrada a la primera planta, una
segona per les comunicacions i la terrassa per als
aparells. Tot aquest conjunt fou fortificat i s’hi
construí el fossat perimetral. Aquestes dues infraestructures
resultaren obsoletes en poc temps
per la posada en funcionament de la línia de telègraf
elèctric el 1856 passant les instal·lacions a
control de la Guàrdia Civil.
La pujada al castell de Sant Miquel des de la Vall
de Sant Daniel (Girona) ha esdevingut molt transitada
des de l’any 2010, tant a peu com en bicicleta
de muntanya, especialment els caps de setmana.
La vista que hi ha des de dalt de la torre és
de 360 graus, i abraça tota la Costa Brava, des de
Pals, tot el Pirineu, les Guilleries, el Montseny, la
plana del Gironès i les Gavarres, amb el seu punt
culminant del Puig Alt (Sant Martí Vell, amb el
Santuari dels Àngels).
Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_
de_Sant_Miquel_(Giron%C3%A8s)
