Millars

Nom del castell: Millars
Data de construcció: segle XIV
Municipi: Madremanya - Millas
Comarca: Gironès
Altitud: 110 m

Coordenades: N 41 59 24.01073/ E 2 5818.30308

Com arribar-hi: sortim de Madremanya per la carretera GIV-6702 en direcció a Corça, i entre els Km 9 i 10 prenem un trencall a l’esquerra que en ben poca estona ens du al castell de Millars.

El castell de Millars i la població de Madremanya tenen una història comuna durant l’època medieval, si bé el lloc i poblament de Madremanya té més antiguitat.

El nom del lloc de Millars, situat a un quilòmetre escàs de Madremanya, va tenir diverses denominacions: Villa Miliasa (881), Milars (1065), Mias i Milliare (1279).

L’antiguitat del castell, l’hem de situar en el segle XIV i conserva el pati d’armes, amplis salons i finestrals gòtics del segle XV, es tracta d'un edifici que fa molt goig pel seu excel·lent estat de conservació, tot i les modificacions que s'hi han anat fent en el transcurs dels anys per tal de fer-lo habitable. Va ser propietat de Carles de Gomar, qui es va encarregar de la seva restauració fins a l’estat actual. Fet que ha comportat que no es pugui visitar, per tractar-se d'un castell particular.

Nota: per fer aquest escrit he recollit la major part de la informació històrica del Volum III de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau en la seva segona edició de l’any 1992.

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Millars
Document PDF: Castell de Millars

Torre Desvern

Nom del castell: Torre Desvern
Data de construcció: segle XII
Municipi: Celrà
Comarca: Gironès
Altitud: 107 m
Coordenades: N 42.02323 / E 2.88397

Com arribar-hi: està situat als afores de la població de Celrà, al final del carrer anomenat dels Germans Sabat i al costat mateix del castell de Celrà.

La Torre Desvern, la Torre Desbach o, simplement, la Torre, es troba situada en un lloc proper al castell dels Escala (o de Celrà), encara que més enlairada. Malgrat això, no hi hagué històricament cap relació entre les dues fortificacions.

Del segle XII es l’esvelta i consistent torre romànica amb finestral trifori del mateix estil , i almenys una de les peces annexes de la planta baixa, que fan en conjunt una antiga i sòlida masoveria.

Des de començament del XV fins a finals del XVI l’heretat restà en mans de la nissaga ennoblida i gironina dels Vern.. En aquells temps deixà de complir funcions merament defensives per a servir de residència dels senyors en les seves estades celranenques. Daten d’aquells anys les obres d’ampliació i embelliment del primitiu edifici.

El 1735 fou adquirida pel celranenc Josep Guinart de Reixach, el qual la reconvertí en masoveria. Des d’aleshores, restà propietat dels successius hereus i pubilles Cors-Guinart, fins que passà a ser patrimoni municipal en la dècada dels noranta del passat segle XX. De fet en aquests dies té tan o més interès aquest mas, que el propi castell de Celrà, avui convertit en estranya residència.

Informació extreta del web:
w w w. t a l l e r h i s t o r i a c e l r a . c a t /coneixpoble_torredesvern.htm
Jordi Gironès / Novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Desvern
document PDF: Torre Desvern
video de Torre Desvern

Celrà

Nom del castell: Celrà
Data de construcció: segle X
Municipi: Celrà
Comarca: Gironès
Altitud: 101 m
Coordenades: N 42.02013 / E 2.88161

Com arribar-hi: està situat als afores de la població de Celrà, al final del carrer anomenat del Germans Sabat.

Les primeres referències al castell de Celrà daten del 922 quan era denominat com a Celeranus passant després a dir-se Celrano (1064) i Cilrano (1088). Actualment es troba integrat en un barri de la població de Celrà i és conegut com a mansió amb el nom de can Serra del Castell. El cas és que aquesta fortificació ha estat coneguda històricament pel cognom de les diverses famílies que l’han posseït al llarg dels segles: castell d’Aguiló, castell o casa dels Escala, casa o força dels Foixà i, finalment, l’esmentada com a can Serra del castell.

Quan morí en la segona meitat del XVI Caterina d’Escales, muller de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i senyor del castell de Foixà, l’honor passà a mans del seu fill Gaspar. Els Foixà conservaren la propietat fins el segle XIX.
El castell avui situat al limit urbà de Celrà,  és el veritable exemple de com s'ha de fer una restauració, i com no s'ha de fer una adequació a nous usos. Els actuals propietaris han convertit l'antiga torre-masia. en una casa unifamiliar, en la que fins i tot la torre ha estat disfressada. La visita al lloc, per altre banda, ens permet veure al costa mateix, la Torre Desvern, que manté viva la història i evolució del que hauria haver estat el castell de Celrà.

Informació extreta del web: w w w. t a l l e r h i s t o r i a c e l r a . c a t /coneixpoble_castellscelra.htm

Jordi Gironès /Novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Celrà
Document PDF: Castell de Celrà

Montagut

Nom del castell: Montagut

Data de construcció: segle XIII

Municipi: Sant Julià de Ramis

Comarca: Gironès

Altitud: 170 m

Coordenades: N 42,03110  /  E 2,81572

Com arribar-hi: dins la població de Sarrià de Ter, ens cal localitzar el carrer Isidre Macau i Teixidor. A la cruïlla d’aquest carrer amb el carrer d’Autopista, arrenca una carretera, anomenada Camí de les Comes, que passant per un túnel salva l’autopista AP-7, per on continuarem, enfilantnos, fins arribar a una propera planura on avui dia a la dreta, en una placeta, hi ha un munt de contenidors d’escombraries. Davant nostre, enmig de l’arbreda, són ben visibles les restes del castell. Aparcarem còmodament en aquesta placeta.

El castell de Montagut va ser edificat prop de l’actual població de Sant Julià de Ramis l’any 1288.

Actualment només queden unes muralles. També conserva una torre almenada. El castell fou propietat de Pere II al segle XIII, i després a Jofre de Foixà, passant per últim a Sant Pere de Galligans.

La torre i les restes de fortificacions del Castell de Montagut es troben dins el terme de Sant Julià de Ramis, al cim d’un turó, al costat del Golf Girona venint de la carretera de Banyoles. Encara que hi pot haver restes més antigues, el seu aixecament pot datar-se entre els segles IX-X, amb afegits i reformes posteriors fins al segle XIV.

El lloc on es troba el castell té un gran valor estratègic ja que domina tota l’entrada a Girona per la vessant nord, així com la vall de Banyoles i les muntanyes de la Garrotxa. Durant la guerra de la Independència va ser útil com a punt de guaita per vigilar els moviments de les tropes franceses, però durant el tercer setge (1809) des del primer moment va ser ocupat per les forces invasores.

Possiblement la seva destrucció principal va tenir lloc al llarg de les invasions del segle XVIII i durant la guerra de la Independència ja estava arruïnat. El castell de Montagut és una de les millors mostres de castell medieval per la quantitat de restes originàries que es conserven i per no haver estat modificat en època moderna.
Avui es un castell del segle XII que es troba en molt mal estat de conservació, al costat d'una moderna urbanització amb runes voltades de vegetació que poc a poc s'està apoderant del recinte. Un castell important, la conservació del qual demana una urgent restauració, almenys per evitar una degradació que pot acabar essent irreversible.

Informació extreta del web: www.motorclubgirona.com/castells/monuments/montagut.htm

Jordi Gironès Vilardebò / novembre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Montagut
Document PDF: Montagut
informació a Viquipèdia: Castell de Montagut

Montsonís

Nom del castell: Montsonís
Data de construcció: segle XI
Municipi: La Foradada (Montsonís)
Comarca: Noguera
Altitud: 360 m

Coordenades: E 336069.9, N 4639326.4 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 1' 22.77'' Latitud: 41º 53' 13.29'' (GPS)

Com arribar-hi: està situat dins del nucli habitat de Montsonís pertanyent al municipi de la Foradada, separat d’ell només en 1 Km. A la Foradada s’hi accedeix des de la carretera C-26 que va d’Artesa a Balaguer i en un trencall a la dreta situat entre els Km.45 i 46.

Hom creu que els castells de Montsonís i Foradada degueren ésser construïts per Arnau Mir de Tost, per tal de defensar les terres repoblades de la vall de Mig Segre, després deIs convenis establerts amb els comtes de Barcelona i d’Urgell, arran de les conquestes de Cubells, Camarasa i Artesa.

De tota manera, llegim en un text escrit pel P. Sanahuja que l’al·ludit Arnau Mir, obrant conjuntament amb la seva muller Arsendis, el 4 d’abril de 1067 dóna a l’església de Sant Pere d’Àger, diversos castells, entre els quals el de Foradada, amb els seus termes; castells que declara haver pres als sarraïns. Cristians provinents de la “Vella Catalunya”, especialment de la Serra del Cadí, repoblen aquestes terres.

El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona per altres comtes, va defensar la frontera entra la ‘Catalunya Vella’ i la ‘Nova’ durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l’any 1149. 

El Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya (2.a ed.; Barcelona, 1964), situa Montsonís a 407 metres d’altitud, en un turó a l’esquerra del riu Segre, i hi assenyala castell «del baró de l’Albi». Aquesta propietat podem remuntar-la en observar que també a Rubió conjecturem la mateixa traça possessòria.

Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.

Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010

+ fotografies: CastellsCatalans/Montsonís

+ informació en PDF: Montsonís
+ informació a la Viquipedia: Montsonís
Video del castell de Montsonís

Visites: telf. 973.402.045 / info@castellsdelleida.com / www.castelldemontsonis.com

Montclar

Nom del castell: Montclar
Data de construcció: segle XVII
Municipi: Agramunt (Montclar)
Comarca: Urgell
Altitud: 465 m

Coordenades geogràfiques: E 1 2 35.7677, N 41 50 55.85888

Com arribar-hi: el castell està situat dins del mateix nucli urbà.

L’actual castell-palau fou edificat el 1635 (tal com resta exposat en la façana), segurament pels Guimerà, sobre les restes d’una torre romana  anterior i restaurat últimament l’any 1970.

La primera notícia de la qual es té constància es remunta a 1194 quan Gombau de Ribelles sol·licita confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera dels drets reservats en la donació que fa Ponç Ramon de Cervera dels castells de la Foradada, d’Artesa, Montsonís i Montclar.

De la història de Montclar destaca que en el període comprès des del 1200 fins a avui tan sol cinc famílies han estat els seus propietaris: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des de 1986 els Miguel, el llinatge dels quals prové del Baix Empordà (castells de Palau-sator, Palau-sacosta i Púbol).

Com en la majoria dels castells, alguna cosa els caracteritza els uns dels altres. En el cas de Montclar es pot observar un gran menjador on es van celebrar sopars medievals (encara avui es pot llogar per a reunions), la presó (estaven un temps fins a realitzar el judici i se’ls donava als reus menjar) i les masmorres (no se’ls donava menjar i no sortien mai) i unes ròtules de pedra des d’on podien ser observats. És també interessant la tribuna oberta al costat de la capella des d’on els senyors de la casa podien seguir els oficis sense sortir de casa i barrejar-se amb el poble.

Aquest castell va ser declarat monument històric artístic al 1979. 

Jordi Gironès / Octubre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Montclar
+ informació en PDF: Montclar
+ Informació a Viquipedia: Castell de Montclar
Video del castell de Montclar

Visites: telf. 973.402045 / info@castellsdelleida.com / www.castelldemontclar.com

Almenara

Nom del castell: Almenara
Data de construcció: segle XI
Municipi: Agramunt
Comarca: Urgell
Altitud: 459 m
Coordenades geogràfiques: E 1 4 5.15832,N 41 45 16.53563

Com arribar-hi: a la sortida d’Agramunt, agafeu la carretera local que va cap a Tornabous. Al cap d’uns cinc quilòmetres arribareu al Pilar d’Almenara. Podeu deixar el cotxe vora el cartell indicador situat poc abans d’arribar al coll de la serra i per un caminet pujareu, en cinc minuts, al peu de la torre.

La dicció aràbiga almenara equival a «talaia o torre de senyals», cosa que s’adiu perfectament en la funció d’alta torre de senyals o de guaita, que fou Lo Pilar d’Almenara. Es tracta d’una edificació d’origen àrab, si bé va ser construïda damunt les ruïnes d’un poblat anterior tardoromà o visigòtic, el qual probablement també tindria una torre de guaita.

Segons l’historiador Josep Lladonosa, en un document del 12 d’octubre de 1038, el comte Ermengol II d’Urgell emet una escriptura de venda d’aquest castell a Arnau Mir de Tost. En data de 1078 podem dir que ja estava ben organitzada la comarca del Sió.

Aquesta torre està situada al damunt del turó Lo Pilar d' Almenara a 459 m d’altitud a l’anomenada serra d’Almenara, amb una gran panoràmica de l’Urgell i de tots els castells del seu entorn. És de planta circular amb una alçària de 14,8 metres i 7 metres de diàmetre en la base.

Actualment es troba dins d’una finca propietat del metge d’Agramunt  Josep Maria Ball i Casades, arqueòleg que junt amb el seu fill, el seu gendre i altres col·laboradors han estudiat el jaciment.

A l’est de la torre, i en el mateix tossal, hi ha les restes d’una església medieval romànica dedicada a Sant Vicenç i d’un poblat medieval del qual hi ha referències documentals cristianes del segle XII.

Jordi Gironès / Octubre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Almenara
+ informació en PDF: Almenara
+ informació a Viquipedia: Pilar d'Almenara
Video de lo Pilar d'Almenara