Castellbell

Nom del castell: Castellbell

Data de construcció: segle X

Municipi: Castellbell i el Vilar

Comarca: Bages

Altitud: 219 m

Coordenades: E 1.858321 N 41.642466 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat al costat mateix de la carretera C-55, s’hi arriba prenent la que des del km 18 porta a Castellbell i el Vilar.

El castell de Castellbell és una edificació originalment gòtica que es troba situada dalt d’un turó pròxim al nucli del Burés, al municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages. Al seu voltant, el riu Llobregat descriu un meandre.

Documentat des del 979, rebia el nom de Castell Beliti. Aquest edifici de forma rectangular, amb dos cossos més alts en els extrems, figurava en el dot matrimonial de la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell. Va ser propietat dels Montcada durant el segle XIII, i a finals del segle XIV passaria a les mans de Jaume Desfar, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars. Durant el segle XVIII va ser restaurat, ja que les diverses destruccions que va patir hi havien fet estralls, especialment la del 1485, quan els remences el van ocupar violentament, van arrencar i cremar les quinze portes de les cambres i van enderrocar la meitat de la torre.

El que avui es veu, constitueix l’obra situada a ponent del pati central, ja que la resta va ser destruïda el 1719 pel seu propietari d’aleshores, Josep d’Amat i de Junyent, segon marquès de Castellbell, a fi que no fos ocupat pels miquelets.

Actualment en resta només l’edifici, sense cap moble. A l’interior del recinte es troba l’antiga cisterna que recollia l’aigua de la pluja per abastir el castell i les ruïnes de l’antiga capella de Sant Miquel. Als peus de la cinglera hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Vicenç del Castell. Actualment fa funció de casa agrícola.

És un gran edifici gòtic, rectangular, amb dos cossos, més alts als extrems i amb la capella romànica de Sant Miquel desafectada. El castell s’enlaira sobre la roca que serveix de suport i fonament als murs de la fortalesa, de la qual avui solament en queda la part situada a ponent del pati central. En la cara de migdia s’obren dos parells de finestrals gòtics d’estructura geminada, amb una esvelta columneta al mig que acaba amb un petit capitell. En aquesta mateixa façana es troba un portal adovellat i de mig punt. Els flancs de ponent i de llevant de la construcció són més elevats que el cos central. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Castellbell

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Desembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Castellbell

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Castellbell

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Llagostera

Nom del castell: Llagostera
Data de construcció: XII
Municipi: Llagostera
Comarca: Selva
Altitud: 202 m
Coordenades: E 2.891944 N 41.828889 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat dins del  nucli antic del municipi.

El castell de Llagostera, al Gironès, se situa al casc antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i al costat de l’Ajuntament. El temple, el castell i l’antic poble estarien protegits amb una doble muralla concèntrica. Es conserven restes del castell i part de les muralles.

El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan el rei francès Carles el Calb confirma un «Sancti Felicis de Locustaria» entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa. 

Pel que fa al castell, la primera notícia documentada data del 1288, quan el rei Alfons el Franc el vengué a carta de gràcia per 32.480 sous al vescomte Dalmau VI de Rocabertí. Uns quants anys més tard el tenia Guerau de Rocabertí, a violari (pensió vitalícia) pel rei Jaume II; segons consta en una llista que es féu el 1315 de les rendes del patrimoni reial es diu que «les rendes del castell de Llagostera amb los esdeveniments poden valer cascu VI millia D solidos». Mort Guerau el 1323, la Corona va tornar a recuperar les rendes tot i que un any més tard el rei Jaume II donà Llagostera a Ot de Montcada i de Pinós, que es casà amb la filla de Roger de Llúria i fou padrí de bateig de Pere el Cerimoniós. El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, primer baró de Llagostera. Va succeir-lo Roger de Montcada, governador de Mallorca, que morí sense fills i les seves baronies de Llagostera, Caldes i Caçà passaren a Joan Bernat de Cruïlles. Al segle XV, en la guerra dels remences entre la Generalitat i el rei, el castell de Llagostera estigué al bàndol de la Generalitat i la noblesa, i lluità contra el seu propi baró que era del bàndol reialista. El castell fou dels Cruïlles fins al 1512 quan el baró Francesc de Cruïlles fou assassinat. Després passà als Lanuza.

Llagostera té dos recintes emmurallats que es conserven parcialment. El primer, un recinte interior, pentagonal d’uns 57 per 40 metres, englobava la part més enlairada del turó, on hi havia l’església, el cementiri, el castell i, probablement diversos habitatges. Se’n conserva actualment el sector oest i nord-oest, compost per tres llenços de mur de 5, 16 i 14 metres i dues torres, l’anomenada torre de la Presó i la torre situada en l’actual edifici de l’Ajuntament. La primera, situada al nord-oest, és de planta circular, d’uns 10 metres d’alçada conservada. En origen es tractava probablement d’una bestorre. La segona torre, també d’uns 10 metres, és de planta semicircular i podria incloure’s al recinte pròpiament del castell. El castell-palau corresponia un edifici de planta rectangular d’uns 19 per 9 metres, a l’interior del llenç occidental de la muralla interior. En el segle XIX va ser reformat i actualment és seu de l’Ajuntament. És probable l’existència d’altres edificacions del castell anteriors a aquest palau. El recinte tindria altres torres. Documentalment, es coneix l’anomenada torre del Cementiri.

El segon recinte, discorria a una cota més baixa i protegia les cases, els carrers, els patis i els horts que s’estenien als peus i a l’exterior de la primera muralla. Tindria un perímetre d’uns 400 m. i es conserva una llarga tramada al costat nord i quasi íntegra tot el seu perímetre oest i sud-oest. Dels costats est i sud-est, tenim testimoniada la muralla gràcies a la documentació escrita. Diversos trams conservats assoleixen pràcticament els 10 metres d’alçada, amb una factura en tots ells pràcticament homogènia. Aquesta muralla disposava també de diverses torres, de les que se’n coneixen l’anomenada torre de la Central, de planta circular de 5,90 de diàmetre i 10 metres d’alçada, i la torre Gemma, de planta quadrada, d’uns 4 metres de costat, 6 metres d’alçada i amb tres espitlleres. També existien diversos portals, dos d’ells ben coneguts: el d’en Saura, al sud, que estava flanquejat per dues torres, una enderrocada al segle XVII i l’altra a mitjan segle XIX, i el d’en Pi o d’en Nicolau, a l’est, també amb dues torres.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Llagostera

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Novembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Llagostera

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Llagostera

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Torre de l’Esparra

Nom del castell: Torre de l’Esparra
Data de construcció: XII
Municipi: Riudarenes
Comarca: Selva
Altitud: 202 m
Coordenades: E 2.660191 N 41.828194
(Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: està situada a ponent i a 6 km de Riudarenes, en el Raval de l’Esparra que forma part del municipi.La torre de l’Esparra és una domus o casa forta situada al cim d’un turó prop del raval de ’Esparra,

petit nucli de població del municipi de Riudarenes. 

Coneguda també com força de la Roqueta (i popularment Torre de les Bruixes). Hi ha poques notícies documentades sobre la torre de l’Esparra, però està clar que es tracta d’una domus o casa forta, construïda a finals del s.XII principis del XIII, i esmentada al s.XIV com a castell o força de la Roqueta.

Santiago Sobrequés i Vidal recull una notícia sobre el lloc: «En 1294, el monarca (Jaume II) obligà a Ponç Hug IV d’Empúries a aixecar el setge del castell de l’Esparra en el vescomtat de Cabrera, on el comte combatia un altre vassall rebel».

La Roqueta ha pertangut a diverses famílies. Potser els primers propietaris foren els Xammar (dits inicialment Xetmar) que, el 1317, van vendre la força a Guillem Escarrer (família anomenada posteriorment Cassà). A partir de 1433, la Roqueta passà a ampliar el patrimoni de la família Farners i romangué en el seu poder fins al 1758, l’última Farners, es casà amb Felip de Cruïlles, primer marquès de Castell de Torrent. A partir de llavors ha pertangut a la família Cruïlles. 

Es tracta d’una casa forta amb forma de torre quadrada de grans proporcions. La planta central és però, lleugerament trapezial. Està envoltada per un recinte fortificat del qual queden poques restes. Fa uns 10 metres d’alçada, per 8,9 metres als costats curts, 11,45 m i 10,35 m els costats llargs. El gruix dels murs és de 2,10 metres. L’edifici té dues plantes. A la inferior només es podia accedir des de dalt. Actualment, i segurament des d’una època força antiga, hi ha porta al nivell principal i una altra de semblant al nivell inferior. La superior està lleugerament descentrada, és més petita i és acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles. Sota la porta superior hi ha dos forats destinats segurament a aguantar les bigues de suport d’una plataforma per pujar a la torre. Aquesta construcció de fusta és una de les raons que fan sospitar que la porta situada a peu pla és construí posteriorment. A la planta baixa rodegen el mur disset espitlleres que de dins mesuren uns 85 cm d’alt per només uns 35 cm d’ample. A l’interior s’aprecia la volta apuntada amb restes d’encanyissat que separa les plantes. La part més alta de la volta és a 5,4 m del terra actual. Al pis superior hi ha també espitlleres; dues a cada banda de la porta de ponent, cinc a les façanes nord i sud i quatre a la façana est. Els murs estan formats per carreus de pedra granítica mal tallats i irregulars, units per morter de calç, mentre que els cantons són reforçats per carreus ben tallats de pedra calcària.

A l’exterior de la torre hi ha unes minses restes d’un clos de muralles. Cap al sud-oest sembla que hi havia l’entrada al recinte de muralles i s’hi ha conservat una part de l’edifici que la protegia. Un fragment d’1,7 m de longitud amb tres espitlleres. A 6 m de la torre cap a tramuntana, hi ha un altre pany de mur. Dintre del clos hi ha una construcció que segurament era una cisterna. En destaca un considerable gruix dels murs, de 2,7m. Cal destacar la presència d’elements defensius com són les espitlleres i del recinte exterior i tot i ésser una casa forta, és possible que es pogués arribar a considerar com a castell. Pel que fa a la datació, per les seves característiques seria una construcció del segle XII o potser ja del segle XIII. 

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_l’Esparra

Elena Fàbregas & Jordi Gironès - Novembre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Esparra

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Esparra

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Àger

Nom del castell: Àger
Data de construcció: XI
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Altitud: 630 m

Coordenades: E 0.762319 N 41.999836 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat dins d’Àger i formant part de la canònica de Sant Pere. Les restes del castell d’Àger, juntament amb la canònica de Sant Pere, es troben dalt del turó que domina la vila. 

Els barris de Sant Pere, Sant Martí, Solsdevila i el carrer del Pedró, distribuïts esglaonadament sota el castell, eren dins el recinte murallat. Fora muralles se situaven els ravals de Sant Martí i del Pedró.afrontacions que representen l’àmbit de la vall i es repeteixen l’any 1042 per l’enfranquiment d’alous concedits a Exabel i Garoca i en altres documents de 1060 i 1068.

No hi ha cap eviddència física o documental d’un origen romà del castell però hi ha la possibilitat de considerar un origen islàmic. A la crònica d’«al-’Udhrï» s’esmenta la fortificació de diverses fortaleses entre les quals «Ayira». El castell d’Àger s’hauria fortificat des dels primers moments de l’organització de la Frontera Superior en època califal. Degut a la privilegiada situació i la magnífica construcció, Arnau Mir de Tost convertí la fortalesa en el seu centre polític i residencial preferent i veié reconeguts per part del comte drets jurisdiccionals i una autonomia gairebé absoluta en aquesta zona de frontera.

L’any 1061 s’esmenta la «camera» o sala noble, element essencial d’un castell residencial de l’època. L’any 1068, Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda cediren el castell a l’abadia de Sant Pere d’Àger que n’esdevingué propietària i el seu abat senyor alodial. El castell, però, romandrà en mans dels Cabrera, vescomtes d’Àger i més endavant comtes d’Urgell, descendents d’Arnau Mir de Tost, com a feudataris de Sant Pere d’Àger, circumstància que comportà nombrosos conflictes al llarg dels segles.

La vall i el castell d’Àger foren conquerits per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI. La documentació fa referència a la fortalesa i el seu terme castral. El castell és documentat des de l’any 1034, en poder d’Arnau Mir de Tost. El 1046 fou conquerit de nou pels musulmans i el 1048 reconquerit definitivament per Arnau Mir. En una donació de certs alous per part d’Arnau Mir a Ollemar i Xeno l’any 1038 es precisa que són «in kastrum de Ager» i es donen les afrontacions de terme del castell: «de parte orientis in Nogera, de meridie in sera de Nor, de occiduo in Nogerola, a parte vero circii in sera de Ares», Les restes conservades són escasses si es té present la importància que devia tenir aquesta construcció, situada dins el recinte sobirà de les muralles d’Àger, al costat de la canònica. 

L’element essencial del castell devia ser una gran sala o castell palau residencial dels vescomtes. Del castell resta una part de la planta baixa d’un gran edifici rectangular distribuït en dues naus paral·leles situades a un nivell inferior al terra de l’església. Per entendre aquesta construcció cal situar-la en relació amb les muralles del recinte sobirà que protegien tot el cim del turó i amb les construccions religioses construïdes a l’interior. Els campanars i els absis podien tenir un important paper defensiu. Aquestes construccions, relacionades amb la canònica s’ampliaren en detriment de l’espai ocupat pel castell. Així, tocant al claustre hi ha vestigis de possibles construccions relacionades amb la fortalesa, potser fins i tot anteriors a les restes del castell palau.

Al nord de l’església hi ha fragments de dues naus orientades d’est a oest d’una amplada d’uns 3 m, una llargada de més de 16 m i una alçada que arriba als 5 m, que devien ésser cobertes amb volta de canó. A l’est de les naus hi trobem la muralla. Molt probablement hi havia un altre pis al damunt, com s’esdevé al castell de Llordà, fet potser una mica abans per ordre del mateix Arnau Mir de Tost. La datació es pot establir a mitjan segle XI.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Àger

Elena Fàbregas & Jordi Gironès/Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Ager

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Ager

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Cas

Nom del castell: Cas o Torres de Cas
Data de construcció: XI
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Altitud: 901 m

Coordenades: E 0.792952 N 41.969865 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: el castell està situat a 4 km del port d’Àger seguint la pista que surt del mateix coll en direcció a llevant.

El castell de Cas (o torres de Cas) és un edifici d’Àger (Noguera) declarat bé cultural d’interès nacional. És situat en un dels extrems de la carena de la serra de Montclús, que limita la vall d’Àger per la banda meridional. És una fortalesa documentada el 1047 amb una torre sencera i circular i l’altra derruïda.

La primera notícia documental que fa referència a l’indret de Cas la trobem en l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, església situada al castell de Montmagastre, atorgada el 1054 per Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem Arnau on apareix la quadra de «villa de Garoca» dins del terme de Cas. L’existència d’una quadra implica el caràcter fronterer del lloc, conquerit pels dits consorts. Ho cerciora un document de 1063 on consta que la possessió d’aquestes terres els provenia per aprisió. Altres donacions per part dels expressats consorts a l’abadia de Sant Pere d’Àger documenten Cas. L’any 1057 lliuren terres amb el delme situades «in Kassi». El 1060 es fa donació a Sant Pere del castell de Cas amb les seves dominicatures, delmes, primícies i oblacions. Vers 1066 el condomini pel castell és per l’abat d’Àger. El 1094, el feu de Cas era posseït per Galceran Erimany. N’eren castlans Bernat Erall i Pere Exabel. Al llarg del segle XII, Cas continua estant sota els dominis de l’abadiat de Sant Pere d’Àger, com es comprova en les butlles dels anys 1062 i 1179 del papa Alexandre III.

La torre mestra del castell fou restaurada el 1982 per la Generalitat de Catalunya.

Una torre, un recinte reduït que envolta la torre, en especial a la part oriental i un recinte molt ampli que s’estén cap a l’est, són les tres estructures que es conserven del castell. La torre, de planta circular, té un diàmetre interior de 3,4 m, i uns murs amb un gruix de 195 cm que decreix uns 30 cm a nivell del primer pis. Se’n conserven dos nivells: l’inferior i el pis principal. La porta, d’arc de mig punt adovellat, es situa a una 6 m d’alçada i es relaciona amb el nivell del primer pis. A més del portal d’accés hi havia tres espitlleres d’un sol biaix per la cara interior, destinades a la guaita. L’alçada total de l’edifici és d’uns 9,5 m però cal suposar que era més alta. L’aparell és fet amb carreus allargats de mida mitjana, ben arrenglerats en filades. A uns 4 m. a l’est de la torre hi ha els vestigis del clos exterior de planta arrodonida que envoltava la torre per aquesta part. El mur té un gruix de 100 cm. Sembla que tenia una porta d’una amplada de 140 cm. És fet amb carreus no gaire grans (12 cm per 25 cm) units amb morter. Possiblement actuava com a reforç de la base del mur de la torre, funció semblant a la «chemise » dels «donjons » romànics francesos. Un arc comunicava la torre amb aquest recinte, les restes del qual van ser eliminades en el decurs de la restauració de la torre.

A ponent de la torre i del primer clos s’estenia un recinte que feia uns 35 m. de llarg i 17 d’ample, orientat d’est a oest. S’intueix per on passava la muralla. En l’extrem oposat de la torre, hi ha restes d’una bestorre circular, d’una alçada actual d’uns 3 m i una amplada de 4 m. Es feta amb carreus semblants als de la torre, arrenglerats en filades i units amb morter de calç.

La datació del castell s’ha de situar al segle XI, en un moment proper al que es construí la torre de Fondepou amb la que té moltes semblances. Els recintes exterior del castell de Cas poden ser una mica posteriors. A redós del castell, i en la seva part meridional, es construí el vilatge que perdurà fins a l’època moderna.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cas

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Cas

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Cas

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Fontdepou

Nom del castell: Torre de Fontdepou
Data de construcció: XI
Municipi: Àger
Comarca: Noguera
Altitud: 829 m

Coordenades: E 0.757562 N 41.961012 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: torre situada al petit nucli de Fontdepou, situat entre els kms 192 i 193 de la C-12 abans d’arribar a Àger.

La torre de Fontdepou és un edifici d’Àger (Noguera) declarat bé cultural d’interès nacional.

Torre de guaita o defensa de planta circular de tres plantes d’alçada que formava part del castell de Fontdepou. Hi ha una obertura per accedir-hi al segon nivell. Formava part de la xarxa de torres de guaita que es comunicaven entre elles controlant l’accés de les valls.

Actualment només es conserva la part inferior de la torre i l’arrencada del primer pis. Tots els nivells superiors i potser també alguna altra construcció propera es degueren enderrocar. S’hi entra per una porta tancada per una reixa, la qual dona pas a una escala que permet accedir actualment al  terrat.

La torre és de planta circular amb un diàmetre intern de 3,4 m i gruix del mur de 140 cm. A l’interior és coberta amb una falsa cúpula. Fins a l’arrencada d’aquesta coberta fa 3,4 m. L’alçada total de l’edifici conservat és d’uns 6 m. Una obertura lateral triangular permetia passar al nivell principal, on hi devia haver la porta d’entrada La torre quan fou construïda devia tenir almenys 10 m d’alçada. Els murs són fets amb carreus de mida mitjana allargats (20 cm d’alt i 30 cm de llarg) ben arrenglerats i units amb morter. 

La construcció s’ha de datar en principi cap al segle XI, potser a la primera meitat. Es pot comparar a altres edificis semblants com ara la torre del proper castell de Cas.

Encara que la torre no es documenti directament, hi ha força referències sobre l’indret, integrat dins la jurisdicció del castell d’Àger. El 1048 són esmentats l’església romànica de Sant Macari i el castell de Fontdepou. Una referència que ens arriba sobre aquest lloc data del 1066 i apareix en les afrontacions de la quadra de Montesquiu en el terme del castell de Cas, quan aquesta és atorgada per el vescomte Arnau Mir de Tost al seu home de confiança Galceran Erimany, senyor i cavaller, feudatari de diversos castells i veguer d’Àger. L’any 1072 o 1073, una tal Gerberga donà una peça de terra a Sant Pere d’Àger, situada a Fontdepou. El 1196 Joan Bret lliurà trambé a l’abadia d’Àger, certes cartes de compra i penyores de béns que posseïa en aquest lloc.

Extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Fontdepou

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Fontdepou

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Fontdepou

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat

Os

Nom del castell: Os
Data de construcció: IX-XIII
Municipi: Os de Balaguer
Comarca: Noguera
Altitud: 490 m

Coordenades: E 0.717639 N 41.871736 (Geogràfica - ETRS89)

Com arribar-hi: situat al capdamunt de la mateixa vila d’Os de Balaguer, al cim d’un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.

D’origen àrab, es documenta l’any 1036 en les afrontacions del castell de Santa Linya i el 1063 en la delimitació territorial del castell de Canelles quan aquest fou donat pel comte Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodis. El 1105, però, en un pacte entre el tutor d’Ermengol VI d’Urgell i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, s’esmenten diversos llocs que havien d’ésser conquerits als àrabs, estratègics i de difícil conquesta, entre els quals la fortalesa d’Os, una de les és importants de l’Alta Noguera.

El castell d’Os fou conquerit vers l’any 1116 pel comte Ermengol VI d’Urgell i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. El 1167, en el testament del comte Ermengol VII d’Urgell consta que llegà al seu fill i successor el castell d’Os. Posteriorment, en el segle XIII, es documenten les disputes entre els Cabrera, vescomtes d’Àger i el comtes d’Urgell per la potestat de diversos dominis, entre els quals el castell d’Os amb intervenció, a vegades de la corona.

El 1553, era senyora d’Os Montserrat de Siscar i a l’inici del segle XVII ho eren Ramon de Siscar i Gravolosa i Isabel de Siscar i Saportell i el 1638, llur fill Ramon. La senyoria del lloc i castell d’Os continuà sota el domini d’aquest llinatge fins a la desamortització del segle XIX.

En les restes del castell es poden veure tres moments constructius. Primer, es construí un gran recinte conservat en part. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nordest. Finalment, en època moderna, s’amplià el casal i s’hi féu una capella. El recinte és de planta trapezoïdal de 50 m de llarg (est i oest) 75 m el costat nord i 50 el costat sud. En alguns llocs el mur té una alçada de 9m. Es conserva sencer el costat sud. La façana est també ha pervingut sencera però amb rconstruccions. El costat nord fou refet en part i del costat oest només s’endevinen unes filades.
Un dels aspectes constructius més interessants són les diverses bestorres. N’hi ha una de molt ben conservada a la banda sud. Té una amplada interior de 3,6 m i un gruix de paret de només 85cm. Al costat est s’endevinen les escales per pujar al camí de ronda. A la meitat de la paret oest hi hauria una altra bestorre. La més ben acabada es troba a l’angle nord-est al costat de la porta.

Hi havia segurament un mur que dividia el recinte de N. a S del qual en veiem actualment uns 15m, d’un gruix de 120 cm. era una fortalesa important que es pot relacionar amb d’altres situades més al sud, com el castell de Castelló de Farfanya.

Extret de:https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d’Os

Elena Fàbregas & Jordi Gironès / Octubre de 2015

+ fotografies: CastellsCatalans/Os

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Os

tota la informació a: www.castellsCatalans.cat