Montsonís

Nom del castell: Montsonís
Data de construcció: segle XI
Municipi: La Foradada (Montsonís)
Comarca: Noguera
Altitud: 360 m

Coordenades: E 336069.9, N 4639326.4 (ED50 UTM 31N). Longitud: 1º 1' 22.77'' Latitud: 41º 53' 13.29'' (GPS)

Com arribar-hi: està situat dins del nucli habitat de Montsonís pertanyent al municipi de la Foradada, separat d’ell només en 1 Km. A la Foradada s’hi accedeix des de la carretera C-26 que va d’Artesa a Balaguer i en un trencall a la dreta situat entre els Km.45 i 46.

Hom creu que els castells de Montsonís i Foradada degueren ésser construïts per Arnau Mir de Tost, per tal de defensar les terres repoblades de la vall de Mig Segre, després deIs convenis establerts amb els comtes de Barcelona i d’Urgell, arran de les conquestes de Cubells, Camarasa i Artesa.

De tota manera, llegim en un text escrit pel P. Sanahuja que l’al·ludit Arnau Mir, obrant conjuntament amb la seva muller Arsendis, el 4 d’abril de 1067 dóna a l’església de Sant Pere d’Àger, diversos castells, entre els quals el de Foradada, amb els seus termes; castells que declara haver pres als sarraïns. Cristians provinents de la “Vella Catalunya”, especialment de la Serra del Cadí, repoblen aquestes terres.

El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona per altres comtes, va defensar la frontera entra la ‘Catalunya Vella’ i la ‘Nova’ durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l’any 1149. 

El Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya (2.a ed.; Barcelona, 1964), situa Montsonís a 407 metres d’altitud, en un turó a l’esquerra del riu Segre, i hi assenyala castell «del baró de l’Albi». Aquesta propietat podem remuntar-la en observar que també a Rubió conjecturem la mateixa traça possessòria.

Nota: escrit extret del Volum VI dels Castells Catalans publicat per l’editor Rafael Dalmau l’any 1979.

Jordi Gironès i Vilardebò / novembre de 2010

+ fotografies: CastellsCatalans/Montsonís

+ informació en PDF: Montsonís
+ informació a la Viquipedia: Montsonís
Video del castell de Montsonís

Visites: telf. 973.402.045 / info@castellsdelleida.com / www.castelldemontsonis.com

Montclar

Nom del castell: Montclar
Data de construcció: segle XVII
Municipi: Agramunt (Montclar)
Comarca: Urgell
Altitud: 465 m

Coordenades geogràfiques: E 1 2 35.7677, N 41 50 55.85888

Com arribar-hi: el castell està situat dins del mateix nucli urbà.

L’actual castell-palau fou edificat el 1635 (tal com resta exposat en la façana), segurament pels Guimerà, sobre les restes d’una torre romana  anterior i restaurat últimament l’any 1970.

La primera notícia de la qual es té constància es remunta a 1194 quan Gombau de Ribelles sol·licita confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera dels drets reservats en la donació que fa Ponç Ramon de Cervera dels castells de la Foradada, d’Artesa, Montsonís i Montclar.

De la història de Montclar destaca que en el període comprès des del 1200 fins a avui tan sol cinc famílies han estat els seus propietaris: els Cabrera, els Ribelles, els Ponts, els Despujol i des de 1986 els Miguel, el llinatge dels quals prové del Baix Empordà (castells de Palau-sator, Palau-sacosta i Púbol).

Com en la majoria dels castells, alguna cosa els caracteritza els uns dels altres. En el cas de Montclar es pot observar un gran menjador on es van celebrar sopars medievals (encara avui es pot llogar per a reunions), la presó (estaven un temps fins a realitzar el judici i se’ls donava als reus menjar) i les masmorres (no se’ls donava menjar i no sortien mai) i unes ròtules de pedra des d’on podien ser observats. És també interessant la tribuna oberta al costat de la capella des d’on els senyors de la casa podien seguir els oficis sense sortir de casa i barrejar-se amb el poble.

Aquest castell va ser declarat monument històric artístic al 1979. 

Jordi Gironès / Octubre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Montclar
+ informació en PDF: Montclar
+ Informació a Viquipedia: Castell de Montclar
Video del castell de Montclar

Visites: telf. 973.402045 / info@castellsdelleida.com / www.castelldemontclar.com

Almenara

Nom del castell: Almenara
Data de construcció: segle XI
Municipi: Agramunt
Comarca: Urgell
Altitud: 459 m
Coordenades geogràfiques: E 1 4 5.15832,N 41 45 16.53563

Com arribar-hi: a la sortida d’Agramunt, agafeu la carretera local que va cap a Tornabous. Al cap d’uns cinc quilòmetres arribareu al Pilar d’Almenara. Podeu deixar el cotxe vora el cartell indicador situat poc abans d’arribar al coll de la serra i per un caminet pujareu, en cinc minuts, al peu de la torre.

La dicció aràbiga almenara equival a «talaia o torre de senyals», cosa que s’adiu perfectament en la funció d’alta torre de senyals o de guaita, que fou Lo Pilar d’Almenara. Es tracta d’una edificació d’origen àrab, si bé va ser construïda damunt les ruïnes d’un poblat anterior tardoromà o visigòtic, el qual probablement també tindria una torre de guaita.

Segons l’historiador Josep Lladonosa, en un document del 12 d’octubre de 1038, el comte Ermengol II d’Urgell emet una escriptura de venda d’aquest castell a Arnau Mir de Tost. En data de 1078 podem dir que ja estava ben organitzada la comarca del Sió.

Aquesta torre està situada al damunt del turó Lo Pilar d' Almenara a 459 m d’altitud a l’anomenada serra d’Almenara, amb una gran panoràmica de l’Urgell i de tots els castells del seu entorn. És de planta circular amb una alçària de 14,8 metres i 7 metres de diàmetre en la base.

Actualment es troba dins d’una finca propietat del metge d’Agramunt  Josep Maria Ball i Casades, arqueòleg que junt amb el seu fill, el seu gendre i altres col·laboradors han estudiat el jaciment.

A l’est de la torre, i en el mateix tossal, hi ha les restes d’una església medieval romànica dedicada a Sant Vicenç i d’un poblat medieval del qual hi ha referències documentals cristianes del segle XII.

Jordi Gironès / Octubre de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Almenara
+ informació en PDF: Almenara
+ informació a Viquipedia: Pilar d'Almenara
Video de lo Pilar d'Almenara

Torre Sobirana

Nom del castell: Torre Sobirana
Data de construcció: segle XI
Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Altitud: 172 m
Coordenades: E 428709.8, N 4588204.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 8' 43.81'' Latitud: 41º 26' 25.45'' (GPS)
Com arribar-hi: situada dins dels jardins del parc del Laberint d’Horta de la ciutat de Barcelona.

La primera construcció d’aquesta torre data del segle XI, si bé el nucli de l’edifici actual és del segle XII, moment en què l’espai habitat del castell va ser engrandit. Actualment només en resta: la torre, part del recinte que l’envoltava i una sala amb absis, coberta amb bòveda de canó.
La torre es troba actualmente envoltada per la casa senyorial dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVIII, tot i que es destaca clarament del cos de l’edifici.
La seva planta és circular, amb un diámetre de 4,45 metres, i parets de 1,30 metres de gruix. Se’n desconeix l’alçada original i la ubicació de la porta primitiva, si bé probablement hauria estat elevada, como en la major part de torres de defensa del seu temps.

Jordi Gironès / Juny de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Torre Sobirana
fitxa en PDF de la Torre Sobirana

Les Escaules

Nom del castell: Les Escaules
Data de construcció: segle XI
Municipi: Boadella i les Escaules
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 152 m

Coordenades: E 490266.5, N 4685396.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 52' 50.68'' Latitud: 42º 19' 8.060'' (GPS)

Com arribar-hi: Abans d’arribar al llogarret de Les Escaules, sense entrar-hi, cal prendre una desviació a l’esquerra per on ens cal continuar, aparcarem el vehicle aquí mateix. Ens enfilarem a peu per una carrer asfaltat, amb cases a banda i banda primer i després solament a l’esquerra, fins a arribar a un lloc on una cadena ens barra el pas, continuarem el camí  per una ampla pista de muntanya, sense asfaltar. Trobarem un trencall i continuarem per la dreta, passant pel costat d’una edificació/diposit pintada de color verd. Al cap d’uns 10 minuts de passejada, ja serà visible a la dreta, enmig dels arbres, la gegantina torre i després d’un altre petit trencall arribarem on hi ha les restes del castell.

El castell ocupa un cim rocós d’un turó de 235 metres que s’enlaira al sud-oest del poble. Des d’allí es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, i els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes al fons.

Les primeres referències al topònim Les Escales daten de l’any 1002, en una butlla del papa Silvestre II a favor de la Seu de Girona, on surt esmentada l’església de Sant Martí de les Escaules, al comtat de Besalú. Tot i que d’aquest castell no hi ha gaire informació, tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1123 quan Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, donà diversos castells en feu a Ponç Hug, comte d’Empúries, entre ells també els de Molins, Terrades i Boadella.

La funció d’aquest castell era la de vigilar la línia fronterera entre els comtats d’Empúries i Besalú, però les restes actuals són d’una obra medieval dels segles XIV-XV.

La fortalesa presenta una planta esquemàtica en què la torre cilíndrica és envoltada per un recinte murat. Aquesta torre, d’uns 10 metres d’alçada, era coronada per merlets dels que només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia també quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte emmurallat presenta alguna sagetera. En el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.

Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011

+ fotografies: CastellsCatalans/Escaules
* Documentació en PDF: Les Escaules

Hortal

Nom del castell: Hortal o Ordal
Data de construcció: segle XI
Municipi: Llers
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 167 m

Coordenades: E 491652.5, N 4683555.0 (ED50 UTM 31N). Longitud: 2º 53' 51.33'' Latitud: 42º 18' 8.412'' (GPS)

Com arribar-hi: seguir la carretera GI-510 de Llers a Terrades. Passat el Km.1 surt a la dreta una pista que ens acosta a aquest castell, situat una mica abans del torrent del Mas Carreres. La pista no és transitable per cotxes poc alts.

També conegut com castell d’Ordal, en el segle XI depenia dels senyors de Quermançó. Pel fet que Hortal es trobava al comtat de Besalú i Quermançó al comtat de Peralada, es va crear una convinença, on aquest castell estava infeudat als senyors empordanesos pels comtes de Besalú, a canvi de 100 unces d’or. Això queda demostrat en el fet que l’any 1099, Dalmau Berenguer de Quermançó lliurà aquest castell al comte Bernat II de Besalú; el mateix dia, el comte l’encomanà a Dalmau Berenguer de Quermançó.

En el segle XII aquest castell fou pres pel comte Ponç Hug I d’Empúries a Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer. Al segle XIII, surten anomenats els Hortal com a senyors d’aquest lloc. Tenen el cognom d’una família empordanesa, alguns membres de la qual foren enterrats a Peralada.

Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011

+ Fotografies: CastellsCatalans/Hortal

+ informació en PDF: Hortal

Llers

Nom del castell: Llers
Data de construcció: segle XII
Municipi: Llers
Comarca: Alt Empordà
Altitud: 152 m

Coordenades: E 492817.0, N 4682815.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 2º 54' 42.23'' Latitud: 42º 17' 44.47'' (GPS)

Com arribar-hi: el castell es troba situat dins del nucli del poble

Llers, plaça fronterera del comtat de Besalú enfront del d’Empúries, ha estat des de temps antics un lloc estratègic; a l’entorn del seu castell medieval, els altres onze castells que en depenien formaven una important xarxa defensiva.

Les primeres notícies documentals del lloc són del segle X (epístola de Benet VI confirmant les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, del 974, i les que són confirmades el 982, villa Lertio i villa Lercio); la parròquia de Sant Julià fou llegada pel comte Bernat Tallaferro el 1020 al monestir de Sant Pere de Besalú.

Des del segle XII, en documents relacionats amb la casa comtal de Besalú i després amb la de Barcelona, apareix el llinatge dels Llers.

Des de mitjan segle XV compartien la senyoria els vescomtes de Rocabertí i els Perellós-Fenollet-Torrelles-Lanuza, però el 1625 el vescomte Francesc Jofre de Rocabertí recuperà el domini total de la baronia, que mantingueren els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim.

Els Rocabertí cediren al segle XVIII una bona part de les terres ermes a la gent del poble; hom les artigà i es plantaren vinyes i oliveres; amb les pedres dels erms es feren les tanques i les característiques barraques amb

pedra seca i volta cupular i portes d’arc de mig punt, interessant mostra d’un tipus d’arquitectura popular d’arrel molt antiga. És conegut a tot l’Empordà el mite de les bruixes de Llers.

Extret de la web de l’Enciclopèdia Catalana: http://www.enciclopedia.cat/
Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2011


+ fotografies: CastellsCatalans/Llers
+ informació en PDF: Llers