Nom del castell:
Solivella
Data de construcció: secle
XI
Municipi:
Solivella
Comarca:
Conca de Barberà
Altitud:
498 m
Coordenades: E 1.177456 N 41.457291(Geogràfi ca - ETRS89)
Com arribar-hi: situat dins del nucli urbà.
A la segona meitat del segle XII, Gombau d’Oluja, senyor de Vallfogona i posseïdor d’interessos a diversos llocs de la contrada, va ser qui ocupà l’erm, del qual en tenim referències, ja documentades, l’any 1058, en l’indret denominat Puig d’Olivella, sense una concessió prèvia per part del rei. I ell va ser qui va construir en aquest lloc el primer edifi ci de caràcter defensiu.
Al cap d’uns quants anys d’haver-ne organitzat el poblament i bastit aquesta petita fortificació, Alfons I li reclamà el 1191 la possessió del castell i lloc al•legant la il•legalitat de l’establiment, però s’arribà a un acord en base al qual Gombau podria tenir-los per vida, amb la condició de retornar-los a la corona després de la seva mort.
El lloc, i el castell, passaren el segle XIII als Puigverd i després als Anglesola, per casament d’Elvira de Puigverd amb Berenguer Arnau d’Anglesola.
A començament del segle XIV, els marmessors de Ramon d’Anglesola vengueren per 50.000 sous el castell i el lloc de Solivella a Santes Creus, però havent qüestionat la venda la vídua i els seus fi lls davant Jaume II, els recuperaren retornant al monestir els diners esmerçats. El 1324, Sibil•la d’Anglesola, vídua de l’esmentat
Ramon, vengué, amb l’autorització del sobirà, el castell i lloc de Solivella, al ciutadà barceloní Arnau Messeguer.
Retornat a la corona el 1393, Joan I vengué a carta de gràcia el lloc, amb la jurisdicció alta i baixa a Ramon d’Abella. Aquest noble, el gener de 1394, l’alienà a Berenguer de Boixadors, que el 1424 el vengué al rei Alfons el Magnànim. El monarca, el mateix any, el tornà a vendre, a carta de gràcia, a Ramon Berenguer de Llorac, casat amb Violant, castlana de Solivella.
El 1599, Felip III de Castella creà la baronia de Solivella, amb caràcter ple (civil i criminal), a favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló.
Els senyors tingueren diversos problemes amb els seus vassalls per raó de la jurisdicció, que foren resolts al llarg del segle XVIII. El lloc i terme passaren a la segona meitat del segle als Despujol, marquesos de Palmerola, els quals el mantingueren fi ns a l’acabament de les senyories.
Dels Llorac passà, a la segona meitat del segle XVIII, als Palmerola, per casament, el 1751, de Maria Josefa de Llorac amb Francesc Xavier Despujol. Ignasi Maria Despujol el vengué, el 1870, per 5.000 duros, als propietaris de Solivella, Francesc Casamitjana i Andreu i Tomás Espanyol i Travé. Al cap de poc temps, Frederic Travé, l’adquirí dels esmentats propietaris i el cedí a l’ajuntament de Solivella, el qual el 1915 féu caure amb dinamita les restes d’aquell bell palau.
L'edifici
Els Llorac bastiren el castell a la fi del segle XV i principi del XVI, tot aprofitant elements anteriors, el gran i sumptuós castell de Solivella, la millor mostra del gòtic florit, amb elements renaixentistes, de la comarca. Voltejaven l’edifici fossats, murs i contramurs; la seva planta rectangular annexionava dues torres rodones, situades als angles, amb merlets, sageteres i matacans; en l’interior de l’edifi ci hi havia un gentil pati quadrat, al bell mig del qual es trobava la cisterna —que avui fa de dipòsit municipal d’aigua—, coronada per una bella estàtua, d’estil gòtic, de l’arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni i que actualment es conserva a la casa que el Sr. Frederic Travé té a Cubelles.
L’escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors, fou venuda i traslladada al Palau Maricel de Sitges.
Dins el castell hi havia, (segons les descripcions d’excursionistes de la fi de segle XIX), belles sales amb rics teginats, mènsules, impostes daurades, i l’imponent escalfapanxes de marbre blanc, flanquejat per dos àngels de grandària natural sostenint l’escut les Llorac.
L’edifici fou castigat, però, durant la Primera Guerra Carlina, on es feren forts els carlins. Restaurat després, fou novament malmès durant la Segona Guerra Carlina. Tot i això, l’edifici mantenia encara elements artístics importants, que el 1879 motivaren l’interès de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que s’adreçà, primer, a l’ajuntament de Solivella intercedint per la conservació del monument i proposant la seva compra, i després, el 1880, a la Comissió de Monuments a la Diputació de Tarragona requerint-los a conservar el palau-castell dels Llorac, per evitar que els propietaris venguessin la pedra de l’edifi ci a una pesseta la carretada. Al cap de dos anys, el 1882, l’esmentada Associació, després d’haver intentat la compra per 1.200 duros per part d’un particular interessat en la seva conservació, declarava que no s’havia pogut dur a efecte la venda pel fet que el castell es trobava ja en estat ruïnós, amb els sostres caiguts i venudes les bigues.
Informació extreta del web: http://www.solivella.net/solivella_castellinici.htm
Jordi Gironès Vilardebò / Maig de 2012
