dimarts, 10 de febrer del 2015

Castellot de Beuda

Nom del castell:  
Data de construcció: XI
Municipi: Beuda
Comarca: Garrotxa
Altitud: 561 m
Coordenades (Geogràfica - ETRS89) del Castellot: E 2.713087 N 42.244448 
Com arribar-hi: el castell original és l’anomenat Castellot de Beuda i es troba situat dalt d’un turó a 561 metres. Per accedir-hi es pot acostar amb cotxe fins a un lloc habilitat com a aparcament prop de la masia de ca n’Oliveres, i des d’aquí cal enfilar un costerut corriol fins al sempre visible castell.
De fet Beuda  dos castells: el Castellot com a castell original i principal, situat a un indret emcimbellat sobre el terme de Beuda, i el castell del Pla o de can Queixàs situat proper al nucli de l’església.
El Castellot de Beuda és documentat per primer cop el 1002, data en què el Papa Silvestre II va confirmar les possessions de l’església de Girona, entre les quals apareix: ..la sellam sancti Laurentii, quod est supra castrum Bobeta.... Aquest document deixa molt clar que es tracta del castell de Beuda, no del castell del Pla o de Can Queixàs. L’any 1021 torna a aparèixer esmentat « Sancti Laurentii (es refereix a Sant Llorenç de Sous) qui est situs supra castro Beuda...» en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro.
Es creu que el primer comte de Besalú, Udalard Bernat, senyor del castell de Mont-ros, es va casar amb Ermessenda, senyora de Beuda i Montagut. Amb aquest enllaç quedaven units en una sola família els feus de Castelló de Bas, Beuda, Montagut, Mont-ros i Milany, patrimoni secular de la casa de Bas. 
Després de molts anys de pertànyer a la casa de Bas, el Castellot va passar a mans de la família Queixàs. Així consta que l’any 1308 el Cavaller Jaume Berenguer de Queixàs tenia propietats a Beuda. 
L’any 1360 apareix com a propietari del Castellot el senyor de Queixàs, per llegat familiar. Al segle XV la família Queixàs es construí un castell gòtic al pla, prop de l’església. És possible que a l’època medieval tardana, el castell roquer fos abandonat.
El Castellot de Beuda, anomenat per la gent del país com castell dels moros o castell de les Bruixes, està ubicat al nord del nucli urbà, en un dels darrers contraforts de la Mare de Déu del Mont.
A l’angle sud-est del castell hi ha una torre de planta circular de 5,5 metres d’alçada, diàmetre interior de 2,45 m i gruix dels murs de 1,10 m. Adossada a la torre hi ha una construcció, construïda posteriorment, de planta rectangular, d’una longitud de 9,40 m per 10,60 m. A la paret occidental s’obre una porta d’una amplada de 1,10 i una alçada de 2,05 però només es conserva fins al nivell de les dovelles. L’arc ha estat totalment arrencat. A la resta de murs s’obren algunes espitlleres i finestres. Aquesta construcció tindria dos nivells i el parament és més irregular que el de la torre. Fora del recinte sobirà, al seu angle sud-oest, hi ha les restes d’una cisterna i d’un possible pou.
Els costats meridional i oriental del puig on hi ha la fortificació estan protegits pels mateixos cingles naturals, al costat nord-oest, que queda més desprotegit, hi ha les restes d’una muralla que té 3 metres d’alçada i un gruix de 80 centímetres. La primera de les construccions que es degué realitzar és la torre circular, segurament bastida a la primeria del segle XI. La sala de pedra adossada seria substituïda per la construcció actual, del segle XIII. El castell de Beuda és una mostra important de castell de l’alta edat mitjana. La torre rodona és una de les més antigues de la Garrotxa que ha arribat als nostres dies. I cal remarcar que la majoria de les torres mestres restants de la comarca són de planta rectangular.

Extret de Catalunya Romànica, vol. IV La Garrotxa.Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 221-222. ISBN 84-7739-156-4.
 i de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Beuda
Elena Fàbregas i Corts / Jordi Gironès i Vilardebò - Maig de 2014

+ informació en PDF: CastellsCatalans/Beuda
tota la informació a: www.castellsCatalans.cat