dijous, 18 de març del 2010

Banyoles

Nom del castell: Banyoles
Data de construcció: segle XII
Municipi: Tivissa
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 131m
Coordenades: E 303946.5, N 4548439 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 39' 56.3" Latitud: 41° 03' 42.2" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: al conjunt del Castellet de Banyoles s’hi accedeix des de la carretera C-44 que va de Tivissa a Móra d’Ebre. Passat el Km 23 cal prendre un trencall a l’esquerra on hi ha un rètol indicant «Castellet de Banyoles».

El Castellet de Banyoles es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre, al marge esquerre, des d’on es domina l’anomenada Cubeta de Móra. En aquest punt es va establir un poblat ibèric d’unes 4,4 Ha i s’hi bastí un petit castell medieval. 
D’aquest antic castell, anomenat popularment el Castellet de Banyoles, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències documentals directes d’època medieval. Això no obstant, l’indret, dit caput de Bannoles, s’esmenta el 1153 com una afrontació territorial de l’ampli terme del castell de Miravet.
Se sap que, des del seu origen, la fortificació era inclosa dins la jurisdicció del castell de Tivissa. Al costat de les seves ruïnes hi ha l’important poblat ibèric de Banyoles. El Castellet de Banyoles de Tivissa és un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya on es va trobar l’anomenat Tresor de Tivissa.

El castell consta d’una torre de base quadrada que centra un clos murat o recinte, del qual es conserven alguns vestigis del vall que l’envoltava. El sector més ben conservat de la torre és la façana

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò /març de 2010

veure document sencer Castellet de Banyoles
+ fotografies : CastellsCatalans/Banyoles

Miravet

Nom del castell: Miravet
Data de construcció: segle XII
Municipi: Miravet
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 116 m
Coordenades: E 297843, N 4545700 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 35' 38.2" Latitud: 41° 02' 08.1" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: al castell s’hi accedeix des del mateix poble de Miravet.
Aquesta fortalesa d’origen andalusí fou conquerida pels exèrcits feudals el 1153, i aquell mateix any, segons les cròniques, va ser donada a l’orde del Temple pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. En la carta de donació es descriuen de manera precisa els límits del terme del castell, que abraçaven les fortaleses de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera.
A causa de la importància estratègica del castell i de la potencial perillositat de l’indret, els frares templers hi crearen tot seguit una comanda, la qual consta ja ben organitzada i en ple funcionament l’any 1164. La fundació de la comanda anà paral·lela a la incorporació de nous territoris i a la construcció d’una esplèndida fortalesa, d’acord amb la supremacia que Miravet havia de tenir com a cap administratiu dels senyorius de l’orde del Temple a les terres de l’Ebre. Es creà una estructura territorial intermèdia entre la província i la comanda, dita districte, regida des del 1196 per un «comanador de Ribera», el qual era també titular de la plaça de Miravet. D’aquest cap depenien les cases de Tortosa, Horta i Ascó, i les sotspreceptories de Prat, Gandesa, Algars, Nonasp, Torres i Riba-roja.

Aquesta imposant fortalesa sobre l’Ebre té dues característiques que la fan única entre les conservades d’època medieval dins el territori català. D’una banda, és, sens dubte, una de les fortificacions andalusines més ben preservades i, de l’altra, constitueix una de les fortaleses templeres més importants. La seva complexa estructura respon, en gran part, a l’adaptació del castell templer a la fortificació islàmica que l’havia precedit, incorporant i transformant els elements necessaris per a la defensa militar i adequant-lo a la tipologia de l’arquitectura pròpia de l’orde del Temple.
Les excavacions arqueològiques realitzades durant els anys 1992 i 1993 dins el recinte del castell, prèvies a la consolidació del cos principal, sota la direcció del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el patrocini de l’Associació Nuclear d’Ascó (ANA), van permetre posar de manifest que en el turó on s’assenta hi havia hagut un poblat ibèric.
També es va poder determinar que durant l’època andalusina s’edificaren dues fortaleses, una en el període califal i l’altra al s. XI.
D’acord amb els treballs arqueològics, se sap que el castell andalusí de l’onzena centúria era format per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l’est de la fortificació sobirana. Així doncs, gran part dels murs oest i sud de la construcció principal del recinte sobirà, organitzat al voltant d’un pati, són d’època andalusina, si bé presenten refaccions de l’etapa posterior a la conquesta.
La transformació d’una fortalesa andalusina en un castell templer, després de la conquesta, comportà la seva adaptació a les noves necessitats, per això es van bastir nous edificis i dependències. El recinte sobirà, però, continuava essent, com en època andalusina, el centre de la fortalesa templera, organitzada, com ja hem dit, entorn d’un gran patí. Al nord i a l’oest d’aquest clos o recinte s’alcen les muralles més altes, ja que són els dos costats menys protegits pel relleu.
L’extensió del recinte ocupava uns 25.000 m2. A l’interior de l’edifici principal del clos sobirà s’hi bastí, a la planta baixa, una gran sala al fons, utilitzada com a celler, i dues sales més petites al davant, prop del pati, que
feien la funció de rebost; veiem les tres estances cobertes amb volta de canó, i la porta que les comunica amb el pati es va restaurar amb un arc de mig punt, com devia tenir originàriament. Al primer pis de l’ala nord hi ha la capella de Santa Maria, i al seu extrem sud-oest hi trobem una escala de cargol que porta al terrat. Just a l’oest d’aquesta ala nord hi havia la torre mestra, i a l’est, l’anomenada torre del tresor, formada per tres pisos coberts amb volta. Al pati, de 24 m d’ample per 32 m de llarg, s’obre una galeria, on hi ha quatre finestrals fets amb arcs de mig punt que recolzen sobre grans pilars. Aquest pati es tanca, per la banda est, amb una nau allargassada coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que a l’edat mitjana havia estat el refetor dels frares; la sala disposa de quatre finestres d’arc de mig punt, una mica transformades en època moderna.

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2010


document sencer Castell de Miravet
+ fotografies : CastellsCatalans/Miravet

Mora

Nom del castell: Móra
Data de construcció: segle XII
Municipi: Móra
Comarca: Ribera d’Ebre
Altitud: 54 m
Coordenades: E 301978.75, N 4552074.5 (ED50 UTM 31N). Longitud: 00° 38' 27.8" Latitud: 41° 05' 38.3" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: el castell està situat al mateix nucli urbà de Móra d’Ebre.
El primer esment documental d’aquest castell d’origen andalusí és del 1174, quan el rei Alfons I el donà en feu a Guillem de Castellvell i als seus successors juntament amb les fortaleses de Tivissa, Garcia i Marçà, reservant-se per a ell el domini eminent.
Al s. XV, el castell fou fortificat de bell nou a causa de la guerra civil contra Joan II, i més tard va patir les conseqüències de la guerra dels Segadors, la del Francès, la primera guerra Carlina i, finalment, la guerra civil de 1936-39.
Actualment, a causa de les nombroses reformes i modificacions practicades en època moderna, és molt difícil fer-se una idea exacta de com era aquest castell en època medieval.
Tanmateix, és possible que l’actual recinte coincideixi, amb més o menys exactitud, amb el primitiu castell d’origen andalusí. Les construccions que han pervingut, entre les quals destaquen dues torres i un recinte murat, es van bastir en època tardana. Només revela una possible datació més antiga, d’època romànica, el sector est del castell, on es veu un pany de mur fet de pedres disposades en filades.

Nota: extret del volum La Ribera d’Ebre de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, juny de 2000
Jordi Gironès Vilardebò / març de 2010

 document sencer en PDF: Castell de Mòra
+ fotografies : CastellsCatalans/Mòra

dijous, 18 de febrer del 2010

Calders

Nom del castell: Calders
Data de construcció: segle X
Municipi: Calders
Comarca: Bages
Altitud: 472 m
Coordenades: E 416406.5, N 4626094 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1° 59' 34.7" Latitud: 41° 46' 49.6" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: se surt de Calders per la carretera B-124 en direcció a Monistrol de Calders, i entre els Km 37 i 36 cal prendre una pista que surt a la dreta vers l’oest. Travessa el torrent de les Fonts i una vegada sota el vessant nord del turó del castell cal prendre el corriol que s’enfila fins dalt.

La seva història va lligada a la del seu castell, que comprenia també el terme veí de Monistrol de Calders. Els Calders van tenir el domini del castell i el terme fins al 1336, quan va passar als Talamanca, i després, per aliança, als Planella. 
Els primers documents que esmenten aquest castell daten de l'any 956. El terme de defensa del castell de Calders comprenia els actuals municipis de Calders, Monistrol de Calders i la part dreta del marge del riu Calders, del municipi de Navarcles. 
De l’antic castell del s. XI que dominava la vall del riu Calders només ens queden les ruïnes. L’alçada dels murs que formaven el perímetre emmurallat és molt variable. El seu gruix varia entre 75 i 80 cm. Dos brancals de mur a l’interior tenen un gruix de 180 cm. Aquests murs es van fer aixecar amb blocs de pedra de mides irregulars, mal treballats i disposats sense cap mena d’ordre, amb l’excepció d’algunes filades de blocs inclinats. Aquests blocs de pedra s’uneixen amb un morter fet amb una barreja de calç i sorra. La torre mestra tenia forma cilíndrica. Només en resta un fragment de mur que forma una mitja circumferència. El gruix d’aquesta paret és de 155 cm, i s’enlaira fins als 7 m. L’aparell no és gaire més bo que l’utilitzat als murs exteriors del castell.

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2010


fitxa de Calders en pdf
+ fotografies : CastellsCatalans/Calders

Balsareny

Nom del castell: Balsareny
Data de construcció: segle X
Municipi: Balsareny
Comarca: Bages
Altitud: 422 m
Coordenades: E 407256.5, N 4636243 (ED50 UTM 31N) Longitud: 01° 52' 52.6" Latitud: 41° 52' 15.0" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: accés des del mateix poble de Balsareny situat a només un quilòmetre del nucli urbà.

Les primeres notícies documentals del castell són d’època carolíngia. El 1045 passava al seu fill Guillem, bisbe de Vic. Ramon Berenguer I’infeudà l’any 1063 als germans Bernat i Miró Riculf, però posteriorment apareix una altra família anomenada Balsareny, quan Ramon de Peguera comprà el terme del castell. Al llarg dels segles, passà per diverses famílies i actualment és possessió dels barons de Balsareny, senyors d’Alós i de Llió.

El castell de Balsareny és una construcció que respon al tipus de palau fortificat. El constitueix un gran edifici de planta rectangular, coronat amb merlets i amb un pati central.
Malgrat que aquest castell ja apareix en la documentació del s. X, l’edifici actual correspon a una fortalesa gòtica del s. XIV.
Tanmateix, prestigiosos autors han destacat la possibilitat que una part d’aquesta obra fos romànica. Per exemple, alguns fragments de la muralla, especialment on hi ha la porta del castell, i de la barbacana semblen d’aquesta època.

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2010

+ informació en PDF   Balsareny


Visites al castell : 93.839.6100


Sallent

Nom del castell: Sallent
Data de construcció: segle X
Municipi: Sallent
Comarca: Bages
Altitud: 357 m
Coordenades: E 408981.5, N 4630366 (ED50 UTM 31N). Longitud: 01° 54' 10.7" Latitud: 41° 49' 05.2" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: accés per una pista sense asfaltar que surt des del fons del recinte de  l’empresa Iberpotash, situada al sud de Sallent.

La població i el terme reberen el nom del saltant o sallent del Llobregat que passava pel mig del poble. Les primeres notícies són del 955. El seu terme fou del s. XIII endavant una baronia de la mitra de Vic. El seu territori era dominat pel castell de Sallent. El municipi comprèn els nuclis de Sallent de Llobregat i Cabrianes, les caseries de Serra-sanç, Serraïma, Cornet, Sant Martí i Fucimanya i Cellers de la Serra, el llogarret de Sant Ponç i el barri de la Botjosa.

L’església de Sant Sebastià es troba dins el recinte del castell. La seva advocació inicial era la de Sant  Esteve, que passà a la de Sant Sebastià cap al s. XVI. Fou donada a la canònica de Santa Maria de l’Estany, com consta en l’acta de consagració del monestir. El 1260 passà al bisbat de Vic, juntament amb altres esglésies del terme, mitjançant una permuta amb la canònica. Al principi del s. XIX fou transformada i l’any 1936 va ser profanada i cremada. L’any 1985 s’hi dugueren a terme tasques de restauració i neteja, i una intervenció arqueològica d’urgència que posà al descobert una petita necròpolis altmedieval.

Del castell es conserven abundants ruïnes, d’època medieval indefinida, pertanyents a les muralles, a les torres de flanqueig i a diverses estances. En un dels fragments de les muralles es fa ben patent el camí de ronda que tenia la fortalesa. Les restes d’una construcció força gran, que hi havia al costat de l’església, són de factura moderna.

Nota: extret del volum El Bages de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, gener de 2002
Jordi Gironès Vilardebò / febrer de 2010


+ informació en PDF : Sallent

dijous, 21 de gener del 2010

Esparreguera

Nom del castell: Esparreguera
Data de construcció: segle X
Municipi: Seva
Comarca: Osona
Altitud: 602 m
Coordenades: E 437305.5, N 4628249 (ED50 UTM 31N). Longitud: 02° 14' 39.1" Latitud: 41° 48' 06.4" (ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: el camí més adient per arribar-hi surt dels Hostalets de Balenyà en direcció a la masia de l’Alzinar, camí del Fitor, i una vegada ultrapassada prendre la segona pista que surt a la esquerra que ens durà al castell, deixant abans una altra pista que surt a mà dreta que també duu al Fitor.

L’antic castell o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781.

El terme de Seva és ja documentat el 904, quan Servand i la seva muller Guisila donaren a Sant Pere de Vic unes cases i unes terres situades al comtat d’Osona, al terme de Seva.
El castell del Brull no aparegué com a tal fins al 1070, quan el vescomte d’Osona-Cardona, Ramon Folc, i la seva muller, la comtessa Ermessenda, encomanaren a Guillem Umbert de les Agudes el castell de Sant Martí amb la castlania.
La primera notícia de la domus d’Esparreguera es produeix l’any 1201, quan Ramon d’Esparreguera jurà a Guillem de Cardona i als seus que de la seva domus d’Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte es comprometia, per altra banda, a defensar-lo sempre.
De l’edifici antic resten unes importants ruïnes que van caient per manca de consolidació i que denoten la importància que tenia el casal residencial i a la vegada defensiu, bé que mai no fou un castell, com la veu popular hi ha atribuït. Popularment és anomenat també castell de Fitor a causa de la proximitat del mas que té a la vora.
D’aquest edifici han pervingut encara les parets emmurallades que envoltaven el casal de planta rectangular. Fins que les fortes pluges del novembre de l’any 1984 l’ensorraren, tot i que estava apuntalat, encara es mantenia dempeus el mur de migjorn.
Actualment resta una part del mur de  llevant en estat molt precari i una part del de tramuntana, es troba ben lligat amb el de ponent i que es manté sencer en tota la seva llargada i alçada fins al primer sostre.
El mur que va caure tenia dos esvorancs, dels quals s’anaven desprenent les pedres, que es trobaven pobrament lligades amb un morter de calç molt poc consistent.
La planta del casal pròpiament dit és gairebé quadrada. Fa 14,97 x 14,35 m i és envoltada de muralles a les cares de llevant, de migjorn i de ponent, mentre que la de tramuntana queda flanquejada a tot el llarg per un espadac de roca.
L’aparell dels murs ha estat construït amb carreuons desbastats, disposats en filades uniformes i regulars formant un mur de 94 cm de gruix, de manera que no s’estableix en lligades transversals entre la cara interior i l’exterior, la qual cosa explica la poca consistència dels murs de les cares de llevant i de migjorn, on es manifesta la disgregació dels paraments de l’interior amb I’exterior.
Des de dins hom pot veure al parament del mur de ponent un seguit de mènsules de pedra de suport de les bigues i d’un forjat. També en aquest mur hi ha un portal i una finestra amb llindes de roure, sense cap element ornamental, que es repeteix en la paret de llevant. Des de l’exterior a la façana de ponent hi ha una sèrie d’espitlleres molt juntes que corresponen als baixos del castell, mentre distants, però molt regulars, estan repartides a tot el llarg de la façana, encara que per fora algunes es vegin tapades i es facin imperceptibles; en canvi des de l’interior totes són visibles.
A les cares de llevant i de tramuntana, que no tenen les parets dretes, hom pot veure bé les arrencades d’aquestes i els fonaments.
També són apreciables les parts de les muralles enderrocades dels voltants de les cares de Ilevant de migjorn i de ponent. L’estructura interior del casal ens és avui desconeguda a causa de l’estat de les ruïnes, les quals només dibuixen el seu perímetre i palesen la necessitat d’una completa campanya arqueològica que en permeti l’estudi i l’aclariment dels dubtes que planteja, com el de la seva cronologia, la qual, per l’estructura de l’aparell, podria ser situada dintre la segona meitat del segle XI.

Nota: extret del volum Osona-2 de la Catalunya Romànica.
Jordi Gironès Vilardebò / Gener de 2010

+ fotografies: CastellCatalans/Esparreguera
+ informació en PDF : Esparreguera